Vol de pista
La Meca brossiana que ha estat l'Espai Escènic Brossa ha tancat portes, però l'esperit del poeta es manté viu al nou espai La Seca
De la Meca a La Seca
Desaparegut Joan Brossa, Hausson va arrencar de la seva col·laboració per buscar camins propis
A l'ordre “Teló!” pronunciada per Joan Brossa el migdia del 10 de juny de 1997, s'alçava el telonet d'un teatrí emplaçat a la porta de l'Espai Escènic que duria el nom del poeta al carrer Allada Vermell. Després d'aquell acte simbòlic, Hausson i Hermann Bonnín han acollit i produït espectacles de petit format i gran risc escènic, sempre en l'òrbita brossiana de “l'altre peu del teatre”: cabaret, poesia, striptease, commedia dell'arte, il·lusionisme, llanterna màgica, pallassos, ombres i titelles, entre d'altres.
El mag dilecte de Brossa
Brossa va tractar la màgia com una forma poètica més i en va destil·lar l'essència i els valors ancestrals per crear una gramàtica pròpia. Als seus tres reis mags (Méliès, Robert-Houdin i Fregoli) hi va afegir els seus il·lusionistes de capçalera: Li-Chang (“l'últim mestre de l'il·lusionisme clàssic català”) i Hausson (“la seva línia s'escapa i per a ell no hi ha carrer inútil”). Hausson i Brossa van col·laborar a Gran sessió de màgia en dues parts (Teatre-Cinema Vigatà i Teatre Romea, 1987), Homenatge a Joan Miró (1993) i Poemància (1996). Desaparegut Brossa el 1998, Hausson arrenca d'aquesta experiència a la recerca de camins propis. Ja a la presentació a la premsa d'El combat de les sorpreses o el misteri de l'estoig xinès (març del 2000) manifestava: “Les meves anteriors incursions al teatre eren al servei del missatge d'un poeta que va decidir escriure màgia a la meva mida. Ara és una mica diferent”. D'aquest “una mica diferent” –però sempre sota l'aurèola brossiana– en surten espectacles com 21 mirades, as de cors (1998), El combat de les sorpreses o el misteri de l'estoig xinès (2000), El criptograma vermell o els rituals de Moctezuma (2001), Música per a una il·lusió: univers Chomón (2003), Tempesta a les mans (2004), Praeludium de màgia en si major (2006), Style Galant, polifonia màgica (2007), Piso de charol (2009), Près de vous (2010) i Bye, bye (del 29 de juny al 24 de juliol del 2011).
‘Bye, bye'
Títol explícit per a l'últim espectacle de l'etapa Allada Vermell. Una tria dels efectes més estimats per Hausson entre els molts que ha presentat en aquesta sala. Hi hem gaudit de manipulació (cartes, boles i monedes), màgia general (anelles, multiplicació d'ampolles i predicció amb cinc elements aleatoris proposats per cinc espectadors), màgia de saló amb participació del públic (Spirita, Jo sóc l'altre) i grans il·lusions (Minicube i un zig-zag modern art). Implícit, l'alè brossià va impregnant gradualment la funció fins a fer-se fortament explícit quan l'actriu Vanessa Torres (la mesurada, misteriosa i trapella ajudanta que ja em va colpir a Style Galant i a Piso de charol), reprèn tota sola l'últim número de l'espectacle Poemància mentre, com un silenciós castell de focs, es projecta vers a vers el poema de Brossa del qual reproduïm el final. Un magnífic espectacle sense fissures per acomiadar catorze anys de trajectòria brillant.
La Seca
En la mateixa línia que el petit local d'Allada Vermell però amb més possibilitats tècniques i d'espai, el nou La Seca-Espai Escènic Brossa (Flassaders, 40) oferirà una programació contemporània i experimental que abastarà arts escèniques i visuals no convencionals. Serà també centre de creació i formació i fòrum de reflexió, opinió i diàleg (debats, assajos oberts, escola de l'espectador, tallers, seminaris i residències per a creadors). Les tres plantes de l'edifici hostatgen dues sales d'exhibició (Joan Brossa, per a 120 espectadors, i Robert-Houdin, per a 40 espectadors), espais d'assaig, conferències i exposicions (Sala Palau i Fabre), oficines, biblioteca-mediateca, bar i terrassa.
