Clàssics moderns
Tot i la minsa edició en català de còmic, hi podem trobar uns quants clàssics contemporanis que ens permeten entendre la història recent del gènere
Entre molts dels deures que ens posem en el període de vacances es troba la relectura dels clàssics. Com passava amb els quaderns de vacances, sovint queden a mig fer. Però no per això és saludable, el propòsit.
Parlem de clàssics del còmic. I parlem de clàssics contemporanis amb edició en català. Un d'aquests clàssics moderns és, sens dubte, Corto Maltès. El mariner aventurer –i seductor malgrat ell– creat per Hugo Pratt. Qualsevol dels àlbums és recomanable per fer un tomb per les parts més misterioses i perilloses dels mars del Sud, Venècia, l'Amèrica Central, les terres de llegat cèltic, Sibèria o Buenos Aires. Però posats a triar-ne un, podríem prendre el Corto Maltès més fundacional, La balada de la mar Salada (Norma Editorial), primera aventura oficial del personatge (1967) tot i que a Ana de la jungla, Hugo Pratt va fer aparèixer un mariner ben semblant al nostre antiheroi. De Corto Maltès se n'ha fet un llargmetratge d'animació i una sèrie de dibuixos per a la televisió.
Un clàssic modern que fa entendre moltes de les obres que han aparegut després és Persèpolis (Norma Editorial), de Marjane Satrapi, una autobiografia de la infància de l'autora en l'època de la caiguda del xa de Pèrsia i l'arribada al poder a l'Iran dels fonamentalistes islàmics. Els ulls d'una nena de família progressista i amb gustos occidentals és potser un dels relats que, de manera planera i viscuda, mai s'hagin escrit sobre aquest transcendental moment històric. L'autora va codirigir una versió animada que va aspirar a l'Oscar com a millor pel·lícula estrangera.
Però si sense Persèpolis no hi hagués hagut el gran fenomen de la novel·la gràfica, sense Maus d'Art Spiegelman tampoc el còmic hagués seguit aquest rumb de compromís personal, social i polític. És tanta la dimensió d'aquesta historieta que ha esdevingut també material didàctic per explicar l'Holocaust. Els primers de creure que hi havia un mercat en català per a aquest llibre van ser els responsables de la petita editorial mallorquina Inrevés.
El cinema ha donat a conèixer, amb una excel·lent adaptació, un dels grans clàssics del còmic dels anys vuitanta Watchmen, del dibuixant Dave Gibbons i el guionista Alan Moore, un escriptor de tebeos que sense manies podríem dir que és el gran clàssic del còmic contemporani (From the hell; V for vendetta, Batman: The killing joke). Alan Moore amb aquesta obra, publicada originalment de manera seriada entre 1986 i 1987, va contribuir a regenerar el còmic de superherois en mostrar les contradiccions d'una societat que necessita els anomenats vigilants. Moore va destruir els tòpics del gènere fent-ne ús de tots. A més, reflectia el món del còmic dins del còmic en una història paral·lela.
Si en els vuitanta autors com Moore i Frank Miller (Batman dark night i 300) van optar per reformar les històries èpiques, altres van voler, a finals de la dècada i a principis dels noranta, reflectir el món quotidià. Són els autors del grunge, com Peter Bagge (Odio) i Daniel Clowes. De Clowes, La Cúpula va treure en català Wilson, el retrat d'un personatge que veu créixer la seva immaduresa a mesura que es fa gran.
Com a clàssic del còmic espanyol tenim Carlos Giménez, del qual Glénat va publicar Rambla amunt, Rambla avall...
I dels clàssics nostres poca cosa se'n reedita. Norma ha publicat tres volums d'Ot el bruixot, de Picanyol. L'edició recull les tires publicades a Cavall Fort, publicació que, no ho oblidem, va fer parlar en català per primer cop els barrufets en una història de Jan i Trencapins. Ara Els barrufets triomfen a Hollywood. Una ciutat i una indústria que oblida sovint que hi ha un públic que vol sentir i llegir els personatges en la seva llengua. O és que no tenim dret a sentir barrufar en català Spiderman, Batman o El Capitán América?
Tret dels clàssics infantils de tota la vida, com ara Tintín i Astèrix, l'aposta de la reedició de clàssics en català és inexistent. Com que és difícil que hi hagi una iniciativa com la col·lecció Bernat Metge en el camp de les lletres clàssiques, només hi ha la possibilitat que el còmic digital permeti reedicions econòmiques que és puguin traduir al català.