‘Lieder' a Món Sant Benet

Aquest comentarista tenia ganes de tornar a sentir Marta Valero, que després d'òpera, oratoris, cançons dels brigadistes i lied català, ara proposava una sèrie d'obres de compositors coetanis al modernisme, sense que, com en el cas de Debussy o Richard Strauss, es puguin considerar com a integrants d'aquest corrent estètic. Anàvem a sentir una veu i ens vam trobar que era un dels tres ingredients d'una proposta més ampla: visita a la residència d'estiu de la família del pintor Ramon Casas, el concert i a la fi un sopar modernista, de duro, el titulaven, fet amb receptes d'Ignasi Domènech, Auguste Escoffier i d'altres cuiners que formaven el panorama gastronòmic d'aquella època. Cenyint-nos al recital podem dir que Marta Valero posseeix la màgia escènica, aquella que traspua a través de l'expressió la bellesa de la música que canta i ho salpebra amb comentaris adients a cada cançó. Cal dir que l'excessiva reverberació de la sala no era la més adient a un concert vocal ja que potenciava les notes altes i emmudia el fraseig més intimista. Per la mateixa causa, el piano, especialment en Rachmaninov i Granados, no ajudava gaire a una audició neta. Amb tot, ens han quedat a la memòria la Romance, de Debussy; Morgen i Allerseen, de Richard Strauss; l'Après un rêve, de Fauré; les dues cançons angleses d'Albèniz, The caterpillar i The gifts of the Gods, i El paño moruno, de Manuel de Falla. No hi havia temps, però els intensos aplaudiments van permetre una brevíssima propina, la deliciosa Menta, farigola, ruda i romaní, d'Eduard Toldrà sobre lletra de Josep Carner. El 19 d'agost, en el mateix indret, repeteixen el recital.