Crítica
clàssica
‘Charmes' perllongats
Charmes, de Frederic Mompou, era el títol del recull de cinc peces amb què Eulàlia Solé va començar la segona part del recital. És una obra meravellosa en què el compositor facilita receptes musicals per adormir la sofrença, per penetrar les ànimes, per inspirar amor, per guarir, per evocar la imatge del passat i per fer una crida a la joia. Sotmesos a aquesta màgia ens vam adonar que aquest esperit ja era present des de la primera obra del concert, la Sonata Kv 330 de Mozart que la pianista va iniciar amb una delicadesa i convicció notables. Va seguir una altra sonata, la Kv 333, del mateix compositor, amb el primer i darrer moviment plens de la joia cantàbil que el fa tan seductor. Van completar la segona part dos fragments de Goyescas, d'Enric Granados en què l'exacerbat romanticisme de La maja y el ruiseñor va lluir com mai, tot respirant l'atmosfera original que a vegades, en versions orquestrals o cantades, s'esvaeix. Amb uns aplaudiments insistents en una sala plena, l'Eulàlia va brodar tres propines: un Moment musical, el III de l'Op. 94, de Schubert; el Vals ‘minut' op. 64 núm. 1 de Chopin i el tema inicial de les Variacions Goldberg de Bach, de les quals fa poc Verso n'ha editat el disc.
Els Concerts de mitjanit han apostat preferentment pel piano. Han tocat ja Judith Jauregui, Denis Zhdanov i Vestard Shimkus –dos guanyadors del Canals– i el dia 19 ho fa José Menor. El saló d'Or del Palau Maricel és ideal: cap soroll exterior l'afecta i té la ressonància adequada per a l'instrument.