Una altra manera d'oferir música

Josep Pintó és un hoteler i restaurador molt amant de la música. I al seu establiment, just en una punta de l'embassament de la Llosa del Cavall, tocant a Sant Llorenç de Morunys, hi ha condicionat un auditori amb capacitat per a 100 persones amb un piano Blüthner, assaonat pel temps però amb molta personalitat. Allí hi convoca cantants amics, en una gamma artística ben diversa, i, sorprenentment, obté una afluència de públic que ja voldrien algunes de les convocatòries capitalines. La temporada passada, per exemple, hi va actuar Lídia Pujol. Enguany ha tingut la col·laboració de la Fundació Victòria dels Àngels per fer un cicle molt interessant. Va començar amb una taula rodona moderada per Josep Cuní, que va glossar la figura de la cantant. Després, un recital d'Yrene Martínez Roca, un condensat de Madame Butterfly en una adaptació de Jaume Radigales i un recital dels alumnes de l'aula de cant de l'Escola Victòria dels Àngels van dur a una cloenda d'una qualitat superlativa: Ofèlia Sala, a qui el Liceu va confiar bona part de l'homenatge que es va retre a Victòria, i Albert Guinovart, col·laborador de Victòria en nombrosos recitals, gires i cursos d'estiu, ens van submergir en aquella atmosfera íntima, tan pròpia de l'estrena de cançons especialment a l'època de Schubert. Una bona part del recital la van integrar obres que el desembre passat va oferir Ofèlia Sala en un recital en la Schubertíada barcelonina i del qual ja vam donar compte a El Punt en l'edició del 24 de desembre, i que fa poc va repetir al Palau de les Arts de València amb un èxit espectacular. Aquí el pianista, en comptes de Helmut Deustch era Albert Guinovart, però sense voler fer comparacions podem dir que el nivell que van assolir amb el cicle La Rosa als llavis, d'Eduard Toldrà, que substituïa les cançons de Wolf de l'anterior recital citat, va ser genuí. Ens van commoure les cançons de bressol i de parella de Strauss, especialment també l'An Sylvia i Die Liebe, de Schubert. Les cançons amoroses italianes d'Isaac Albéniz (1860-1909), un clar homenatge a la seva memòria, van completar el programa que els va obligar a dues propines, A la Música, de Schubert, i Abril, de Toldrà. Cal dir que el sopar de tast que va oferir, després, el restaurador, regat amb un transparent Costers del Segre, no va trencar en absolut el clima delicat de la vetllada.

I Monegal no para. Ja ha pensat per l'any vinent, amb l'assessorament de Jaume Radigales, en una història de les veus de tenor a través de l'òpera. La primera cita, el 19 de setembre, amb el millor cantant de l'últim concurs Viñas, el tenor Roger Padullés.