Totes les cares de Tom

Quan Tom Jones va sortir a l'escenari acompanyat només d'un guitarrista i un bateria d'actitud molt rockera, per interpretar la contundent Burning Hell del seu últim disc amb la força i l'austeritat d'uns White Stripes, ja va quedar clar que aquell no seria un concert de vella glòria anèmica. Elegant i simpàtic, el cantant gal·lès va recordar a continuació que va coincidir sovint amb Elvis a las Vegas entre finals dels anys seixanta i principi dels setanta, i que acabaven les nits junts cantant gospel, una passió compartida que, en el cas de Jones, s'acaba de concretar en un esplèndid disc titulat Praise & blame. El disc es tanca amb Run on, un dels temes de gospel favorits d'Elvis, i Tom Jones la va interpretar a Cap Roig com un poderós fragment de rhythm'n'blues, amb guitarra, baix i bateria. Per al tercer tema de la nit, el també recent Strange things, ja van sortir a escena les dues coristes, el teclista i l'organista. Una gran banda.

Tom va voler tenir un detall amb l'audiència autòctona cantant Never been to Spain, un tema gravat per Elvis, Tina Turner i Cher, però que no forma part del repertori habitual del gal·lès. De fet, tenia tota la lletra de la cançó enganxada al terra, per si de cas. En aquest punt ja s'hi havia incorporat el magnífic trio de vents huracanats i Tom va aprofitar per saludar el seu amic Josep Carreras, assegut entre el públic, i els dos cantants van intercanviar simpàtiques reverències.

A mig concert, Tom Jones va presentar juntes dues cançons de signe ben diferent: la primera cançó que va gravar, Chills and fever (1964) i que va ser tot un fracàs, i un dels seus èxits més sonats, Sex bomb (2000). Curiosament, són dues cançons força semblants i potser és la manera que té Tom Jones de dir-nos que l'èxit és una cosa enigmàtica. Un parell de temes més de Praise & blame van donar pas a dues peces country de Jerry Lee Lewis, i en la recta final van sonar una temperamental Delilah, Mama told me not to come, You can leave your hat on –que va gravar per a The Full Monty i aquí li va servir d'excusa per treure's la jaqueta– i l'esperada It's not unusual. Per als bisos van quedar Pockey way, en la qual va bellugar el cul amb estil, i la funky i vibrant Kiss, la millor cloenda possible.