L'hora exquisida

Diuen que Paul Verlaine va plorar en sentir les cançons que va compondre un joveníssim Reynaldo Hann –tan jove que, del 1887 al 1890, ho va fer entre els tretze i els setze anys– a partir d'alguns dels seus poemes, com ara L'heure exquise, relatiu a un moment de “vasta i tendra calma” en què la “lluna blanca llueix als boscos” i tot convida a somiar. Podria ser que els ulls dels espectadors també s'haguessin humitejat quan, en companyia del pianista Jerôme Ducros, el contratenor francès Philippe Jaroussky va interpretar L'heure exquise a Torroella, però, amb llàgrimes o sense, vam poder sentir que allò que escoltàvem, a través d'una veu sorprenent que sembla volar en els aguts, era certament exquisit, d'una bellesa exquisida i vibrant. Amb L'heure exquise, va cloure el cicle de cançons seleccionades de Hann. En aquesta primera part, dedicada a cançons franceses de finals del segle XIX i que va obrir-se amb la també meravellosa À Chloris, a partir d'un poema de Théophile de Viau, hi va haver altres moments exquisits protagonitzats pel bellíssim falset lleuger i volador de Jarousski, com ara amb l'Extase, de Jackob Fabricius inspirat per Victor Hugo. Després de les cançons de Hann, va aparèixer en escena l'excel·lent i apassionat violoncel·lista Gautier Capuçon per interpretar, junt amb Ducros, l'Elégie (per a violoncel i piano), de Fauré. Era el tercer cop que Capuçon actuava a Torroella i esperem que hi torni molts més. La seva entrada a la segona part va ser enlluernadora. No va interpretar els anunciats Tango per a violoncel i piano d'Albéniz ni el Finale de la sonata per a violoncel i piano de Debussy, però el canvi va aportar un moment gloriós, memorable, amb El gran tango, de Piazzolla. En canvi, excepte una divina versió de l'ària de la Bachiana brasileira núm. 5, de Villa-Lobos, la segona part de Jarousski va ser més fluixa, sobretot amb les set cançons populars espanyoles, de De Falla, que van semblar una mica desencaixades en el programa. Però, com sempre ho van fer els intèrprets, vam continuar xalant amb aquest concert amb el qual el festival de Torroella ha mostrat un nou trumfo en dur per primer cop a Catalunya el contratenor de moda.