Pa amb xocolata i jazz

Quan Francesc Viladiu, director artístic del Gastromusical que organitza el Molí de l'Escala, va explicar a l'excel·lent xef Jordi Jacas que al seu acollidor restaurant hi actuaria Andrea Motis, jazzwoman de només 16 anys, aquest, seguint la línia del festival que vincula el discurs artístic i el gastronòmic, va pensar a dissenyar un menú infantil com a homenatge a aquesta nova promesa del jazz i també als més de 200 privilegiats que van poder gaudir dimecres de la seva proverbial hospitalitat. Jacas va idear els deliciosos canelons Andreini, sense beixamel i amb una delicada, gairebé etèria, salsa de foie, seguits d'un saborós rap arrebossat amb escuma de cigrons i, per acabar, una variació del pa amb xocolata que a uns quants ens va fer recular en el temps i recuperar velles sensacions associades als berenars de mans i genolls pelats després d'una gran tarda de jocs: una bola de gelat de xocolata, amb el contrapunt de la sal cristal·litzada, sobre una base de pa de pessic amarat d'una crema de xocolata que et remetia a la llet amb Cola-cao. Una delícia.

És un exercici fascinant comprovar l'evolució en el temps d'una artista tan jove com Andrea Motis, que va començar a cantar i tocar en públic tot just fa 3 anys. De fa un any fins ara el canvi ha estat absolutament espectacular. És com una esponja, posseeix una altíssima capacitat d'aprenentatge que es combina amb la gran fortuna d'actuar assíduament, a més de col·laborar amb grans figures del gènere del nostre país, amb el seu mestre, l'impagable Joan Chamorro, saxofonista, però també carismàtic contrabaixista, o amb el guitarrista Josep Travé, d'una elegància i destreses incomparables, com bé va demostrar dimecres amb, entre d'altres, una espaterrant interpretació amb l'ukelele del When you're smiling. Motis canta temes impropis per a l'edat, li manca l'indeleble pòsit de l'experiència, és clar, això només ho proporciona la vida, però també mostra una gran maduresa artística. Temes combinats amb saviesa van dur el públic al setè cel, sobretot amb la interpretació de l'Hallelujah de Leonard Cohen, Petite fleur de Sidney Bechet, La javanaise de Gainsbourg o el No more blues (Chega de Saudade) de Vinicius i Jobim. Sublim!