cultura

L'estiu a escena

Música dramatitzada

Una vetllada musical com les que van tenir lloc a les terres catalanes fa tres-cents anys va obrir dimarts el cicle Musicant de Campllong

El concert inaugural del VIII cicle de música del país Musicant de Campllong, que portava per títol Festa de l'Arxiduc i que estava dedicat a la música dels temps de la guerra de Successió, es va presentar com un espectacle en què es recreava l'assaig general d'una celebració cortesana, i s'hi reflectia la convivència entre els gèneres propis de finals del segle XVII amb les noves modes franceses realçades per la cort de Felip V.

L'espectacle, que tenia com a fil conductor l'argument dramatitzat interpretat per l'actor Elies Barberà, va permetre escoltar i conèixer músiques de compositors de gran nivell relacionats amb la casa d'Àustria.

La formació Vespres d'Arnadí, que agrupa els instruments més usats a les capelles reials de finals del segle XVII i principis del XVIII, juntament amb la soprano valenciana Mariví Blasco, i dirigits des del clavicèmbal per Daniel Espasa, va ser l'encarregada de la interpretació de les peces.

Les primeres obres instrumentals del programa, de Joan Baptista Cabanilles i Francesc Guerau, simbolitzaven el repertori antic que els músics haurien de compartir amb les noves tendències representades per les danses anònimes catalanes dels volts del 1700 (balletto, gavota, minuet i borea), trobades en una masia del nord de Catalunya.

Els músics, malgrat alguns desajustaments, van saber transmetre les diferències rítmiques i estilístiques entre les danses, i van mostrar una bona ductilitat en la interpretació de les Pièces de simphonies à quatre parties pour les violons, fluttes et hautbois rangées en suites sur tous les tons (1702) que el compositor Charles Desmazures va dedicar a la reina María Luisa de Saboya.

Mariví Blasco, tot i que es va mostrar dubitativa en la interpretació dels motets de Francesc Valls, va lluir una veu amb matisos, i amb un color i un volum que s'ajustava bé al repertori programat, i en destaca la bella interpretació que va fer, ja fora de programa, de l'ària Tornami a vagheggiar de l'òpera Alcina de G.F. Händel, on, juntament amb els recitatius i les àries de Caldara, Cesare Rincón i Stuck, va desplegar una bona tècnica i un expressiu fraseig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
TEATRE

La Sala Beckett s’abona a la comèdia àcida

BARCELONA
Música

Marc Lloret: “El sector musical català s’ha rejovenit a l’escenari i a les oficines”

VIC
MÚSICA

Un Festival de Jazz amb Rita, Andrea, Sílvia... i tota una “corrua de mestres”

BARCELONA
PREMIS LITERARIS DE GIRONA

Un Bertrana per als temibles almogàvers

Girona
nomenaments

L’arxiver i historiador Joaquim Borràs, nou director general del Patrimoni Cultural

barcelona

‘L’estaca’ de Lluís Llach, primer títol de la col·lecció Enderrock Llibres

BARCELONA
Cultura

Mor l’escriptor libanès Elias Khoury, defensor del poble palestí

TEATRE

El Teatre del Raval tanca una programació escènica de 17 anys

BARCELONA

La Marfà acull una residència dels músics Oriol Marès i Talal Fayad

GIRONA