Nou públic? A L'Auditori

L'Auditori de Barcelona ha fet pública la nova temporada de cobla a través del seu web. Xafardejant-lo, el primer que destaca és que per primera vegada anomena la cobla pel seu nom. “Cobla”, hi diu, sense amagar-la en cap calaix de sastre ni fent barreges poc naturals. De fet, és lògic. La cobla és clàssica, és simfònica, és moderna i és contemporània, però sobretot, és cobla, i enguany L'Auditori hi aposta com mai ampliant el nombre de concerts, espaiant-los en el calendari i apostant per noms d'interès inqüestionable per obrir del tot el ventall estètic.

Consta de sis propostes que tindran lloc entre octubre i març i hi fa lluir totes les variants de color possibles. Noms principals de l'àmbit com el de Jordi Molina i els de les cobles Sant Jordi, Principal de la Bisbal i Mediterrània, s'hi barregen amb noms com els de Tim Garland, Roger Mas, Carme Canela, Lluís Vidal, Niño Josele i Francesc Rius. Noms poc o gens vinculats a la cobla i musicalment del tot eclèctics, que hi aposten amb la força artística pròpia i la que els donen elements simptomàtics dels seus historials, esquitxats de premis Grammy per aquí i per allà. Un programa que dóna la visió més estrictament clàssica apostant alhora per la projecció a través de la fusió amb la guitarra del Niño Josele, l'òptica forana de Tim Garland, la sensualitat de Carme Canela i l'acostament al pop de Roger Mas. O sigui, el regust més tradicional al costat de propostes agosarades, la qual cosa dóna l'oportunitat de deixar-se captivar per descobrir-ne tots els valors sonors. Ara només cal difusió. L'Auditori ha normalitzat el paper de la cobla en la seva programació, però és probable que per a l'èxit d'espectadors calgui una dedicació especial per arribar a tots els públics. En benefici de la cobla i també d'aquesta programació.