Crítica
clàssica
Fins l'any vinent!
Amb el programa de l'any vinent ja tancat, els assidus als concerts de la Schubertiada s'acomiadaven amb una certa emoció. Com no podia ser d'altra manera, el conjunt que dirigeix Antoni Ros Marbà va programar una obra poc coneguda de Schubert, l'Obertura en do menor, D8, escrita originalment per a l'àmbit familiar i per a quintet de corda. El dramatisme que caracteritza les primeres èpoques del compositor es reflecteix en aquesta obra, que troba recursos melòdics en un lied, el Lament d'Agar, creat uns mesos abans, i s'accentua en traslladar-lo a una formació més nodrida que la inicialment prevista. Els reptes del concert eren dues obres majors: la Serenata per a cordes, op. 22, de Dvorák, i Les illuminations, op.18, de Britten, sobre poemes d'Artur Rimbaud. La de Dvorák és una obra deliciosa que estem acostumats a sentir per conjunts molt formats. El resultat, prou satisfactori, va demostrar la musicalitat del conjunt que liderava Catalina Reus. L'obra de Britten va fer evident la qualitat de veu, la riquesa d'inflexions i la capacitat de crear climes diversos de la soprano Marta Matheu, ben agombolada per la batuta de Ros Marbà. Tres postals il·luminades, de Montsalvatge, va completar el programa.