Serà un plaer mirar cap al nord

Fa uns quants anys, quan La Planeta encara no s'havia consolidat i el festival Temporada Alta no era el que és actualment, els aficionats gironins al teatre sempre havien de tenir la mirada fixada pel que fa a les arts escèniques, en la capital del país, on hi havia els grans teatres de referència, com el Lliure, el Romea, el Poliorama i, més tard, el TNC. I, a l'estiu, ho havien de fer en el Festival Grec. Això ha anat canviant, i a mesura que Temporada Alta ha anat prenent força, La Planeta s'ha anat convertint en la millor sala teatral alternativa del país i El Canal ha anat creixent –a principi de l'any vinent ha de començar a fer el salt qualitatiu amb la inauguració de la primera fase de les obres de la seva nova seu, a la Factoria Cultural de la Coma Cros.

El flux d'espectadors ja no és unidireccional cap al sud, i ara va en totes dues direccions. La posició dels aficionats gironins al teatre esdevindrà a partir del mes que ve, de privilegi, ja que els dies 10 i 12 d'octubre, el Teatre de l'Arxipèlag de Perpinyà, una joia arquitectònica dissenyada per Jean Nouvel, sota la direcció general de Domènec Reixach –exdirector del Teatre Nacional de Catalunya–, presenta una programació per a la temporada 2011-2012. Al juny passat en va fer un avançament d'un gran nivell, amb noms com Ariel García Valdés, María Pagés i Sidi Larbi, Dan Jemmett, Krystian Lupa, Eric Lacascade, Peeping Tom, Philippe Adrien, Philippe Decouflé, David Bobee, Erre que Erre, Mathurin Bolze, Abou Lagraa, Zimmermqan & De Perrot, Liz McComb, Marion Aubert, Georges Lavaudant, el Théàtre de La Licorne, Sol Picó o Frédéric Borie. Es tracta d'un reguitzell de noms espectacular, per omplir un equipament que també ho és, format per cinc volums molt diferenciats que segueixen un discurs artístic ben original. La voluntat d'atraure públic del Principat és evident, i l'esforç en alguns aspectes la deixa ben clara, com procurar que un bon nombre d'espectacles estiguin titulats en català, una acció que a aquesta banda de la frontera encara té una correspondència escassa, tot i que alguns espectacles que anuncia el programa de l'Arxipèlag pertanyen a la programació de Temporada Alta, per obra i gràcia del projecte Escena Catalana Transfronterera (ECT). El projecte es va aconseguir gràcies a la bona entesa entre Reixach i Salvador Sunyer, director de Temporada Alta i El Canal.

L'espectacle d'inauguració del Teatre de l'Arxipèlag, La cantate de l'Archipel, parteix d'una creació de Daniel Tosi inspirada en el mite d'Orfeu i Eurídice. És una coproducció amb el Centre d'Arts Escèniques de Girona i Salt El Canal, una altra mostra de complicitat, i dirigida per Ariel Garcia Valdés. Es tracta d'un espectacle multidisciplinari, en què en el repartiment hi figuren el cantant Cali, la soprano Burçu Uyar, l'actor Sergi López, el pianista i creador de Vinaròs Carles Santos i la ballarina i coreògrafa valenciana Sol Picó. Serà el primer espectacle que es podrà veure en la sumptuosa sala d'El Granat. Aquest també és el primer espectacle estarà sobretitulat en català. A més, el públic del Principat disposarà d'aquesta facilitat als següents espectacles: Ubu enchaîné, de Jarry, sota la direcció de Dan Jemmett i amb Eric Cantona de protagonista; Tartuffe de Molière, dirigit per Eric Lacascade; Salle d'attente, de Krystian Lupa (Waiting Room.0, a Temporada Alta), que serà en francès i no en polonès, sobretitulat al català; L'épreuve, de Marivaux, dirigit per Clément Hervieu-Léger; Le suicidé, de Nicolaï Erdman, dirigit per Patrick Pineau, que va ser un dels èxits al Festival d'Avinyó d'aquest estiu; La mort de Danton, de Georg Büchner, dirigit per Georges Lavaudant, del Teatre de l'Odeon de París i Déjeneur chez Wittgenstein, de Thomas Bernhard, dirigit per Frédéric Borie. Al programa, hi figuren dos espectacles en català, sobretitulats al francès, un dels quals és Canigó, de Jacint Verdaguer, dirigit per Antonio Calvo, en què actuen Lluís Soler i el músic Eduard Iniesta, i que es podrà veure per Temporada Alta. L'altre és El llac de les mosques, dirigit i interpretat per la ballarina Sol Picó, i hi ha un espectacle del qual es farà una funció en francès i l'altra, en català: Paysages de l'âme, d'Etty Hillesum, adaptat i dirigit per Yan Allegret, i interpretat per Henriette Torrentà.

Pel que fa als espectacles familiars, l'Arxipèlag també presenta una programació igualment equilibrada i d'una qualitat indubtable, en què tenen cabuda companyies com per exemple el Centre de Titelles de Lleida amb Mowgli, l'infant de la jungla i la companyia Etcétera amb el seu Pere i el llop, que a Catalunya va mostrar amb la Murtra Ensemble de Badalona i a Perpinyà hi participarà l'Orquestra Perpinyà Méditerranée. La varietat de llenguatges i d'edats a qui va dirigida aquesta programació familiar la fa molt interessant, ja que inclou espectacles aptes per a infants des de sis mesos –molt poc habituals al país– fins a set i vuit anys i comprèn un ampli ventall de possibilitats.

El Teatre de l'Arxipèlag no funciona, tot i que és també una estructura immensa, com els grans teatres del Principat, en què els espectacles fan temporades, sinó que ofereixen una, dues o tres funcions, a tot estirar, dels espectacles, de manera que la rotació és contínua, talment com una petita sala alternativa. Els sistema de funcionament dels centres de creació de l'Estat francès els permet veure molts espectacles que són d'una qualitat indubtable, de manera que la programació és variada i equilibrada, pel que fa als gèneres.