La visita del mestre

Per commemorar els seus 25 anys, l'Orquestra Simfònica del Vallès ha iniciat el curs amb un atot important: que l'hagi dirigit Josep Pons, actual director de l'Orquesta Nacional de España i, a partir del setembre del 2012, director musical del Liceu. Pons es va prendre molt seriosament la cita i els músics n'estaven ben contents, i al final del concert el van aplaudir de manera ostensible. Sembla que es posa de moda que el primer concert de la temporada estigui farcit de peces breus, molt dinàmiques i ben conegudes. Així ho va fer divendres l'OBC a L'Auditori i, dissabte, l'OSV al Palau. La primera part va incloure Empúries, una sardana per a orquestra d'Eduard Toldrà, i cinc més d'orquestrades, com ara la Camperola, també de Toldrà, amb una gran finor per Joan Alfonso i Orfila (1916-1995). També va ser notable la interpretació de l'adaptació orquestral d'Albert Guinovart de Recordant Vic, de Joaquim Serra. Van integrar la segona part dues Danses eslaves, la 1 i la 2 de l'op. 72, d'Antonín Dvorák; les Danses hongareses 1, 3 i 10 de Johannes Brahms, i, en darrer terme, les suggestives Danses de Galanta de Zoltán Kodály. Ens va agradar especialment la primera de Dvorák i, en tot el concert, el lluïment dels diversos solistes, en especial el corn anglès i el clarinet. El director titular de l'orquestra, Rubén Gimeno, va presentar amb unes paraules la temporada, en què, com a tret distintiu, es vol valorar el silenci començant sempre amb una peça de J.S. Bach, en aquest cas la Fuga BWV 564 a l'orgue. També abans d'iniciar el concert es va interpretar una vistosa Fanfara amb què el compositor Parera Fons havia obsequiat l'OSV.