El senyor pallasso

Les coses que es fan amb el cor són les més autèntiques i, al final, gairebé les úniques que perduren en el temps. Manel Vallès Totó va ser el pallasso de la passió i del bon gust, el pallasso de l'alegria a la pista i també de l'optimisme fora de l'escena. Res a veure amb el tòpic del pallasso deprimit.

Totó era un excèntric a la pista a qui li agradaven també les bones formes. Tot un senyor. Tot un senyor pallasso. No ho va tenir gens fàcil. Fill i nét de drapaire, provinent d'una família humil del barri d'Hostafrancs de Barcelona, amb els anys, gràcies a la seva disciplina de treball i gràcia innata, va aconseguir actuar en el Festival de Circ de Montecarlo i als millors circs europeus dels anys seixanta, com el Cirque d'Hivern de París i el circ Krone alemany. Arribar a dalt de tot en el món del circ no vol dir res, perquè continues estant a baix de tot de l'escala social. O sigui, sense reconeixement.

A Catalunya, conegut pels espectacles infantils dels Germans Totó, va haver de vendre's fa uns anys part de la seva col·lecció de circ a mans privades. Es parla molt dels fons fotogràfics, però per què no es parla de l'interès nul de les administracions pels fons patrimonials de circ? Institucions i associacions del sector han reaccionat tard a la seva mort i segurament per això és més necessari que mai un homenatge pòstum. Serà aquesta l'última anècdota de la seva vida. La vida de Totó és un devessall d'experiències viscudes durant més de 50 anys, guardades gràcies a una memòria privilegiada i transmeses gràcies a una xerrameca de savi que li servia per explicar totes les batalletes sense mirar mai el rellotge. Tot el que feia era per amor, pur amor, i perquè hi ha una cosa que cotitza molt a la baixa que estimava amb delit: el circ. Mort per culpa d'un infart als 77 anys, serà un dels grans del circ català del segle XX. Adéu, Totó. I visca el circ!