L'editor exemplar
Mireia Sopena treu de l'oblit Josep Pedreira, fundador de la col·lecció de l'Óssa Menor, en l'assaig premiat amb el Rahola
“Si un país es construeix i es cohesiona a partir dels seus mites, Josep Pedreira en seria un cas modèlic”. Ho deia ahir l'editora i estudiosa Mireia Sopena (Barcelona, 1975) a propòsit del fundador dels llibres de l'Óssa Menor, una col·lecció de poesia llegendària que va publicar, entre 1949 i 1963, en ple franquisme, “un catàleg d'autors de primeríssim nivell” que més endavant reprendria Proa, la mateixa editorial que ara publicarà l'assaig reconegut amb el Rahola, Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Els llibres de l'Óssa Menor. Sopena va fer una defensa emocionada i entusiasta de l'empresa cultural d'aquell fill de gallecs, format en el món de l'edició al costat de Josep Janés, que va finançar la seva aventura amb els beneficis que obtenia la seva dona, Berta Font, escrivint uns manuals rancis per a la instrucció de les mestresses de casa amb el pseudònim de María Luisa Rocamora. Avui agrisat pel pas del temps, Pedreira (1917-2003) és una referència ineludible en la història de la literatura catalana recent, “un patriota de la poesia”, com en deia Joan Triadú, que va invertir la fortuna que no tenia en l'edició de poesia en català durant la postguerra, “en unes circumstàncies clarament adverses i hostils”, va recordar Sopena, que ha publicat altres assajos sobre la censura i el món editorial, com ara Editar la memòria. L'etapa resistent de Pòrtic (1963-1976) (2006). Amb tenacitat i discreció, i amb “una veritable obsessió perquè hi fossin representades totes les tendències estètiques i tot l'àmbit dels Països Catalans”, Pedreira va dur a terme “una tasca heroica” creant una plataforma per als poetes més eminents del país, des de Carles Riba i Joan Oliver a Salvador Espriu, Agustí Bartra i Joan Vinyoli, però també per a les noves promeses, com ara uns joveníssims Joan Perucho, Jordi Sarsanedas, Blai Bonet, Miquel Bauçà o Miquel Martí i Pol a través dels premis de poesia que convocava. L'estudiosa s'ha basat en el seu treball, que revela el teixit de les relacions culturals, polítiques i personals dels anys de la resistència, en abundant material inèdit, en especial la correspondència dels poetes, a través de la qual afirma que “queden tots retrats, amb les seves pors i megalomanies”.
