Sultanat del ‘swing'

Fa ja dotze anys que Tànger figura en la ruta internacional del jazz gràcies a l'esforç i la tenacitat de l'aficionat al gènere Philippe Lorin. Aquest ciutadà francès, adscrit a la ciutat que va seduir Paul Bowles i bona part de la generació beat, és l'artífex que les dependències de l'antic palau del sultà Moulay Hafid es converteixin en un espai a l'entorn del jazz. Del 21 al 25 de setembre més d'una vintena de formacions hi van exposar les seves propostes. Algunes també ho van fer des del carrer, com la catalana Divinas, encapçalada per les veus d'Irene Ruiz i Marta i Carla Mora, secundades per uns experts del boogie&swing –Bernat Font (piano), Ivan Kovacekic (contrabaix), Martí Elias (bateria) i Gabriel Amargant (saxo)–, que triomfen amb el nou espectacle, Chocolat.

El trompetista Ray Hargrove, cap de cartell de l'edició d'enguany, va presentar amb la seva formació titular –Justin Robinson (saxo), Sullivan Fortner (piano), Ameen Saleem (contrabaix) i Montez Coleman (bateria)– les exquisideses del seu jazz quan es vesteix d'etiqueta i enllustra les essències més clàssiques. Acompanyada de la mateixa formació, l'endemà va ser el torn de la vocalista Roberta Gambarini. Una indisposició la mateixa tarda del concert, però, va condicionar l'excel·lent cantant a fer una actuació de circumstàncies. Més convincent va ser la intèrpret Sarah Lenka, acompanyada de l'extraordinària trompeta de Damon Brown. Pels amants del blues, l'home orquestra Ben Prestage i el so New Orleans de Jeff Zima van satisfer les expectatives d'un públic amb una actitud més festiva que no pas de degustació musical.