Riera, per KO

Jordi Don King Casanovas va sorgir del fons de l'escenari de La Planeta encorbatat i amb ulleres de pasta, disposat a presentar el giny que s'havia empescat, el primer Torneig de Dramatúrgia Catalana, i gaudir-ne a fons. Cal reconèixer que l'invent és malèvol i crea addicció. Casanovas, bonhomiós i simpàtic, va ser del millor i més divertit de la vetllada. El ring del torneig és a l'escenari de l'acollidora sala gironina, i Casanovas va observar part de la litúrgia dels combats de boxa, i va presentar el campió i l'aspirant, el pes pesant, Josep Maria Benet i Jornet, i el pes lleuger, Pere Riera. Els textos: Escarabats i Red Pontiac, i els púgils per delegació, els que es batrien per defensar les obres, eren Lluís Marco i Alba Pujol (Escarabats), i Cristina Cervià i Míriam Iscla (Red Pontiac). Qui va voler saber a quin autor pertanyia cada text, dada que no es coneix abans de cada enfrontament, només havia de fer un cop d'ull al cafè de la sala uns minuts abans i hauria vist Benet i Jornet rellegint el text amb Marco i Pujol. De tota manera, als cinc minuts de l'inici d'Escarabats, el primer text a ser llegit, la incògnita desapareixia.

El campió ja no té cops amagats, només podia confiar en l'ofici de Lluís Marco, impressionant, i el candor d'Alba Pujol, que van fer una lectura impecable d'un text d'una obvietat aclaparadora, una història d'un home madur, a les portes de la senectut, que s'enamora d'una prostituta, i cau de quatre potes en un parany ideat per un seu amic, que li vol tornar una mala jugada, i per la noia. Fins i tot hi va haver temps per fer una crítica als poderosos encaixada en el text amb calçador. Benet i Jornet devia perdre la noció del temps en la divagació, perquè el que havia de durar 45 minuts –el format es pot reduir a 30 minuts i no passaria res– va durar 1 hora i 10 minuts.

L'aspirant, Pere Riera, va mostrar un prodigiós joc de cames, una rapidesa de reflexos encomiable i un domini del tempo que ratlla el virtuosisme, i va derrotar per KO el campió amb Red Pontiac, que és la denominació comercial un tipus de patata ovalada, amb fullatge erecte i polpa apta per fregir o fer puré. Riera, però, va comptar amb la inestimable tasca de dues grans actrius com Míriam Iscla i Cristina Cervià. Quin duet còmic més esplèndid! La Lourdes (Cervià), una dona, mare i esposa submisa i reprimida, conformista i, en opinió de la seva amiga Maite (Iscla), lesbiana, malgrat que ella no ho sap, després d'establir una mena de competència per esbrinar quin dels dos nens, l'Armengol, Costajussà i Puigdalmau de cognoms, o l'Arnau, és més espavilat, ha de veure com la Maite, desposseïda de tot instint maternal, li prega, li suplica, fins i tot a canvi de favors sexuals, ara que ha descobert que és lesbiana, que adopti l'Arnau, al qual no suporta. De la comicitat al drama hi ha un pas, però les llàgrimes que es van vessar eren totes de riure.

Pere Riera s'haurà d'enfrontar al guanyador del combat Clemente-Belbel, però en les semifinals perdrà part de l'essència del triomf de dilluns: les actrius no seran les mateixes. Dilluns que ve arriba un interessantíssim duel: Llàtzer Garcia-Pau Miró. No us el perdeu!