Hi tenim un amic

Domènec Reixach, director general del Teatre de l'Arxipèlag de Perpinyà, ja fa uns quants dies que dorm relativament poc i malament, fent continuament llistes mentals de tot allò que cal fer, coordinar o controlar per tal que el proper dia 10 d'octubre, data fixada per a la inauguració del nou teatre perpinyanenc dissenyat pel prestigiós arquitecte Jean Nouvel, tot estigui al seu lloc. “Hi ha molta excitació, descanses poc, però és una oportunitat única a la vida” assegura Reixach, que ahir va ser al Principat per atendre els mitjans interessats pel nou equipament. Reixach està il·lusionat a l'inici d'aquesta nova etapa, en què de director “en prefiguració” ha passat a ser, després d'un procés en què s'han hagut de superar alguns obstacles, director general d'una entitat que, a més del Teatre de l'Arxipèlag, inclou el Teatre Municipal i la sala Elmediator.

“Estic content perquè ara tindrem una molt bona eina –diu Reixach–. El projecte, que havia imaginat amb en Sunyer (Salvador) es consolida, serà un pol al cor del triangle Girona, Tolosa, Montpeller, i veig la dimensió que cobra perquè tothom vol ser a l'estrena”. Un dels objectius és fer circular produccions, projectes i planificar coproduccions. S'està estudiant l'eix que formen Perpinyà, Sète i Nimes, i a Reixach també li agradaria incloure-hi Girona, ja que altres possibilitats amb País Basc o Aragó són complicades perquè els equipaments són molt diferents. Aquesta voluntat d'acostament també hi és en la potent programació de la primera temporada de l'Arxipèlag, amb un gran nombre d'espectacles sobretitulats al català, per tal d'aconseguir una certa circulació de públic d'una banda a l'altra de la frontera.

En tot cas, el director català té clar que amb l'Arxipèlag “Perpinyà entra a jugar en una altra divisió”. Un dels objectius del teatre és aconseguir la categoria d'Scène Nationale que atorga el ministeri de Cultura francès, ja que això suposaria més recursos econòmics, necessaris sense els diners europeus (Interreg/Escena Catalana Transfronterera) per poder mantenir el nivell de la programació, i el reconeixement artístic en tot el país. Reixach ja anuncia, però, que la bona entesa amb El Canal i Temporada Alta continuarà essent-hi tant si hi ha diners europeus com si no.

A més d'obtenir la categoria de scène nationale, l'Arxipèlag també té com a objectius fer l'acolliment i acompanyament d'espectacles i artistes, coproduccions i produccions delegades (substitueix la figura de companyia estable del teatre) i augmentar en 3 anys el nombre d'espectadors dels 45.000 aquest 2011, als 80.000 el 2014 “si es pot mantenir el nivell de la programació”, adverteix Reixach.

Respecte la línia artística en la programació –la de la primera temporada és molt potent–, Reixach afirma que la seva voluntat és, en ser l'únic equipament de la ciutat, programar perquè tothom pugui trobar el seu espectacle o concert, la qual cosa l'obliga a ser molt eclèctic en aquest sentit.

El 10 i el 12 d'octubre l'espectacle La cantate de l'Archipel, sobre una idea de Daniel Tosi i dirigit per Ariel García Valdés, amb Sergi López, el cantant Cali, la soprano Burçu Uyar, el pianista Carles Santos i la ballarina Sol Picó, obrirà la nova etapa del teatre i ja es mostra com una declaració d'intencions amb la inclusió de tant artista dels Països Catalans, però també forans. La cantata es basa molt lliurement en el mite d'Orfeu i Eurídice. Reixach reconeix que van molt justos de temps, ja que l'edifici hauria d'haver estat entregat el mes de maig i no n'han fet la recepció fins mitjan setembre, i encara manquen alguns acabats exteriors del Granat, que acull la gran sala.

El pressupost anual de funcionament de l'Arxipèlag és de 9 milions d'euros, dels quals l'Ajuntament hi posa 5 milions, 0,5 l'Estat, 0,5 més la regió Llenguadoc-Rosselló, 1,5 milions són de mecenatge i partenariat privat i 1,5 milions són la recaptació prevista a taquilla.