Cremar el mercat
Em pregunten per què Gossos s'aturen, si després de quinze anys han esgotat la fórmula o si la nova fornada de grups catalans se'ls està menjant. Em podrien preguntar també per què la Dharma abandona la carrera sense data definida de retorn. Només un últim concert dedicat a homenatjar el desaparegut, ja fa 25 anys, Esteve Fortuny i potser faran cap novament als escenaris quan estiguin a prop de complir quaranta anys. Una xifra espectacularment longeva per a un grup de rock.
Tota banda necessita oxigenar-se o mor. Els Sau eren mestres en això, cada cop que en Carles Sabater dedicava una temporada a fer teatre o musicals, anunciaven una separació. En tornar, els seus fans els esperaven amb més ganes. Els Sopa de Cabra no van saber oxigenar-se a temps i van plegar, i els han calgut deu anys per ressorgir amb una alenada d'aire renovat. Els Pets, en canvi, han sabut dosificar-se. Les seves gires acostumen a tenir un nombre de concerts limitat i així desapareixen el temps just per tornar amb un disc nou quan el públic ja en té ganes. A més, procuren distribuir les actuacions estratègicament per tot el territori, evitant llocs massa propers en quilometratge, i així no es cremen.
Cremar-se. Saturar el mercat. Un grup català pot fer-se pesat perquè les seves gires estan limitades a una geografia petita. Una banda que pot exportar-se es pot permetre el luxe de continuar treballant i cobrant en un altre racó de món, mentre desapareix temporalment i deixa de saturar el seu públic. Mentrestant, té temps per concebre nous discos i nous girs artístics, sense haver d'anunciar cap aturada. El repte de la nova generació de grups catalans és saber omplir les programacions de concerts sense cremar el mercat. Si no ho aconsegueixen, el boom del pop independent català caurà com ho va fer en el seu moment el boom del rock català: com una moda.
