Edició de resistència

Han après a resistir, ja en temps de vaques grasses. Ara practiquen un nou exercici de dieta pressupostària per superar el tràngol de no ser considerades estratègiques pel Departament de Cultura. Aquests festivals volen seguir en actiu perquè han constatat que tenen un públic fidel i, sobretot, perquè són una sortida per mostrar treball de nous creadors, o artistes consolidats sempre encaparrats a trobar nous llenguatges escènics. Bona part dels festivals d'aquesta dimensió apareixen a l'entorn de Barcelona pels volts de la tardor. Coincidint pràcticament amb les posades de llarg dels teatres de la capital. I on la referència del festival de tardor de Catalunya s'ha establert definitivament a Salt/Girona, amb el Temporada Alta, gràcies a la persuasió del seu director, Salvador Sunyer.

Ara fa prop d'un any, Sunyer ja advertia que la conselleria de Cultura hauria de ser molt estricta en els festivals que considerava estratègics i en els que no. I, en bona part, així ha estat. Però llavors no es tenien tant en compte les dificultats pressupostàries municipals que, en bona part, suporten econòmicament aquests cartells que donen prestigi i risc als seus municipis. L'anàlisi aporta solucions paradoxals. Mentre que l'Ajuntament de Terrassa ha sufragat, en part, la davallada del Departament de Cultura en el Terrassa Noves Tendències (TNT) i el d'Esparreguera ha reforçat el Festival Lola (davant el defalliment d'antics companys de viatges, arran dels canvis de regidories), la decisió de Mataró d'anul·lar el Festival Shakespeare ha estat una de les notes més sonades pel que fa a crisis de festivals. També el PNRM d'Olot ha caigut del cartell. Durant nou anys van ser considerats estratègics (ells van programar per primer cop a Catalunya Rodrigo García i Angélica Liddell, molt abans que el Radicals Lliure, reivindiquen), però aquest any la Generalitat els va deixar desemparats. El seu projecte s'acabava aquest 2011, després de 10 edicions de voler acollir la nova escena en actuacions que sovint es confrontaven amb la natura...(pnrm.net) Aquest estiu l'han acabat. “Però no com volíem”, lamenta Tena Balaguer, responsable de la programació escènica d'Olot. Ja estudia fer un nou festival que respongui a nous objectius, i caldrà estudiar quines institucions estan disposades a creure-hi.

També d'una dècada és l'edat d'Escena Poblenou, que tot just arrenca demà (la programació complerta, a www.escenapoblenou.com). Ada Vilaró ironitza: “Em duren més que les parelles!” Entre els organitzadors i els artistes hi ha un fort component de complicitat amb el festival. També el districte i els equipaments, que s'hi han anat incorporant a mida que s'inauguraven al barri, hi donen un suport indiscutible.

El Festival Lola d'Esparreguera, que va començar fa deu dies i s'allarga fins al 20 de novembre, (la programació complerta a www.lola-festival.com) és vist amb molts bons ulls per la Generalitat “perquè potencia la xarxa entre els teatres de la comarca”, comenta la impulsora, Carme Paltor. Ara, amb la crisi, aquesta minigira dels espectacles s'ha reconvertit. En comptes de traslladar la producció, sala a sala, es potencia que siguin els espectadors els que viatgin a alguns dels teatres veïns. Se'ls apropa amb autobús. Fa uns dies algú preguntava si també hi hauria busos que sortissin de Barcelona, i comentava: “Potser ens haurem de plantejar una ruta més àmplia.”

El Festival Cos, que va obrir la 14a edició divendres passat i s'allarga fins al 23 d'aquest mes (la programació complerta, a www.caer.cat), ha reduït el seu cartell per no perjudicar la qualitat. El fins ara director del CAER (cessat dijous pel conseller Ferran Mascarell), Cèsar Compte, marca la voluntat del festival “de ser petit i donar veu als de casa”. Enguany, s'ha ajustat molt més el lloguer de sales i ha estat més auster pel que fa a la campanya publicitària: el Cos té una capacitat per a poc públic, que ja l'espera, any rere any.

La jugada del Festival Guant de Valls, en cartell fins al 23 d'aquest mes (la programació complerta, a www.festivalguant.cat), ha estat de mag que es treu un conill del barret. Davant les retallades d'ajuntaments i consells comarcals i, sobretot, de la desaparició de la Diputació de Tarragona i de la Generalitat com a impulsors del festival, la direcció artística va negociar, a través del grup d'ERC al Congrés de Diputats, que el Ministeri de Cultura financés amb 50.000 euros aquesta edició. Un baló d'oxigen que els ha salvat per la campana. Ara tenen un any per restablir ponts amb els nous responsables polítics. El director, Jordi Cartanyà, confia que podrà repetir l'aposta: “Havia aconseguit que els polítics de l'anterior mandat confiessin en el festival.” Guant es va posicionar molt bé en 7 anys, en l'àmbit internacional. Cartanyà reconeix que li falta un suport de finançament privat, una labor que opina que és tasca de l'Ajuntament.

Terrassa Noves Tendències ha obtingut bons resultats d'ocupació també aquesta edició, tot i sacrificar les actuacions de diumenge al matí a Vallparadís. Pel 2012, ja ha acordat amb Cultura que el festival (que es remunta al Tensdansa impulsat per Àngels Margarit) s'incorpori als compromisos del Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET). Ara han estrenat quatre coproduccions del CAET, una jugada de canell que perjudica, la resta de la temporada.