Crítica
jazz
Pota i tripa
La música que es cuina als fogons del país té en el Trio Local tres autèntics xefs de la desconstrucció sonora. Amb més d'una dècada d'experiència compartida i un disc recent, Vitralls, la nit del dijous l'espai íntim del Círcol Maldà es va convertir en el providencial taller de creació d'aquesta formació integrada per Agustí Fernández, Liba Villavechia i Joan Saura amb el complement rítmic del bateria Ivó Sans. Com és norma en l'art de la improvisació, la incertesa i la inquietud pel que pugui succeir és un ànim compartit entre músics i públic. I, quan els artífexs són oficiants experimentats en aquesta pràctica, resulta un absolut goig participar de l'entesa d'aquesta llibertat creadora. Lluny de la sofisticació i fins i tot de l'abstracció que tot sovint s'insereixen en els codis de la música contemporània, el Trio Local segueix conreant el seu esperit free des dels paràmetres d'una sonoritat propera, emocional i popular. Les accions d'Agustí Fernández sobre el seu piano esbudellat, el saxo roent de Liba Villavechia, les tecles juganeres del teclat programat de Joan Saura i la consistència orgànica dels cuiros d'Ivó Sans van oferir un bufet lliure de forquilla i ganivet. En el menú no hi van tenir cabuda les cremes, els gratinats, els arrebossats
ni els refregits, si de cas va ser més aviat un deliciós assortit de menuts amb la contundència del tradicional guisat de pota i tripa. I atenció als dijous 10 de novembre i 9 de desembre, que l'esbudellador de pianos té previst oferir una nova ració.