cultura

Segarra

La ciutat romana d'Iesso es fa visible

Guissona conserva el més gran patrimoni romà de Ponent, amb dues hectàrees de l'antiga ciutat

S'ha localitzat una vila senyorial, les termes públiques, carrers i part de la muralla, que ara es poden visitar

Una terra creuada per dos rius, plana per treballar-la, i a mig camí entre la litoral Via Augusta i el Pirineu. Un grup de veterans dels exèrcits romans van decidir que Guissona era un bon lloc per fundar-hi una ciutat. Amb Ilerda (Lleida) i Aeso (Isona), Iesso (Guissona) estructurava el territori romà de Ponent. De les vint hectàrees que ocupava la ciutat, se n'han conservat dues, situades a un extrem del que era Iesso. L'actual Guissona guarda sota seu la resta del llegat.

Iesso s' excava des del 1933, però és el 2004 quan l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica hi impulsa nous projectes de recerca. Ara el Parc Arqueològic ha endreçat el patrimoni i l'ha fet visitable. S'hi poden veure restes de la muralla –que devia tenir 8 metres d'alçada com la de Tàrraco– i de la porta nord; les ruïnes de les termes públiques, amb les piscines ben conservades; carrers i una casa senyorial, que ocupa mil metres quadrats. Josep Ros, director del Parc Arqueològic, destaca: “El conjunt ofereix una imatge clara d'una ciutat romana de l'interior, diferent a les grans urbs costaneres.”

Els objectes estaven colgats a poca profunditat i molts s'han perdut al llarg de la història, però les troballes testimonien una Iesso dedicada a l'agricultura i la producció ceràmica. El Museu Eduard Camps s'ha ampliat i traslladat al recinte del parc. Una de les peces més emblemàtiques és una làpida funerària (s. II d.C.), en la qual Servila Prepusa conversa en vers amb la filla d'onze anys morta, Lèsbia, tot lamentant-se. La inscripció es pot llegir sencera i té una forta càrrega emotiva. Acaba demanant als viatgers: “Qui ho llegeixi, que ho digui amb veu alta: que la terra et sigui lleu.” També han aparegut una desena d'esquelets de diferents èpoques, àmfores i una figura d'un cavallet en bronze. Ros explica: “Només hem treballat en el 15% de la superfície, així que encara ens falta molt per descobrir. Possiblement sortiran més vials, muralla i barris.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.