Spielberg reviu Hergé

En un moment determinat de Les aventures de Tintín: el secret de l'Unicorn, el primer pla del tupè de Tintín sobresortint de la mar com si es tractés d'una aleta de tauró sintetitza de manera exemplar l'esperit que alimenta la pel·lícula: una fusió dels respectius universos del dibuixant belga Hergé –nom artístic de Georges Rémi– i del director nord-americà Steven Spielberg.

Ja en el moment en què es va estrenar A la recerca de l'arca perduda (1981), molta gent va subratllar les similituds entre el reporter de Le Petit Vingtième i l'arqueòleg. Curiosament, Spielberg assegura que quan va dirigir aquella pel·lícula no coneixia Tintín –infinitament més famós a Europa que als Estats Units–, i que van ser aquestes comparacions les que van fer que s'interessés pel personatge i n'esdevingués un fan més. Spielberg –que en la presentació mundial de la pel·lícula a Brussel·les va considerar que Tintín i Indiana Jones tenen en comú que “no són superherois”– es va interessar pels drets audiovisuals de la creació d'Hergé i va mantenir diverses converses telefòniques amb el creador d'historietes belga.

La mort d'Hergé, el 1983, va impedir que els dos creadors es coneguessin personalment, però la seva viuda, Fanny Rodwell –zelosa guardiana del seu llegat–, va cedir els drets al director d'E.T., que sempre va tenir clar que volia mantenir “l'estil i el to dels llibres” i que va rebutjar diversos guions i projectes d'adaptació amb actors reals que “no haurien estat fidels a Hergé”.

Però l'evolució dels efectes digitals va convèncer el cineasta que “finalment existia l'eina perfecta per traslladar l'estil de Tintín a una pel·lícula”, i va decidir realitzar-la amb el sistema d'animació –no mancat de crítiques dels que el consideren fred i inexpressiu– conegut com a captura del moviment. Un procediment que es basa en els moviments i la interpretació d'actors reals, amb el qual s'han fet llargmetratges com ara Polar Express i bona part d'Avatar i que aquí llueix en 3D i, en alguns casos, en format IMAX.

Per a aquesta ambiciosa empresa, Spielberg va comptar com a soci amb el neozelandès Peter Jackson –director d'El Senyor dels Anells i, com el mateix Spielberg, familiaritzat amb els efectes especials– que, a diferència d'ell, sí que era lector de Tintín des de la infantesa i inclou les seves aventures entre les influències que ha tingut. Jackson consta com a productor executiu de Les aventures de Tintín: el secret de l'Unicorn i, tenint en compte l'atapeïda agenda de Spielberg –té a punt d'estrena War horse, està rodant Lincoln i segueix produint diverses pel·lícules i sèries de televisió–, serà el director de
la pròxima entrega.

Spielberg i Jackson van evitar els guionistes nord-americans i van triar el tercet britànic format per Steven Moffat (guionista i productor de la sèrie Doctor Who i el recent Sherlock Holmes de la BBC), Edgar Wright (Zombies party, Scott Pilgrim contra el mundo) i Joe Cornish (guanyador de quatre premis a Sitges amb Attack the block), que han pres elements dels àlbums El secret de l'Unicorn i El tresor de Rackham el Roig. I, si bé és palpable la mà de Spielberg en el ritme de muntanya russa que imprimeix a l'acció –alguns moments de la relació entre Tintín i Haddock fins i tot fan pensar en la química entre Harrison Ford i Sean Connery a Indiana Jones i l'última croada– i en l'espectacularitat de seqüències com ara la de l'abordatge, també s'ha de dir que –ja des dels mateixos títols de crèdit, al ritme del gran John Williams–, la pel·lícula està plena d'afectuoses picades d'ullet als lectors de Tintín. Des del respecte per l'ambientació atemporal de les vinyetes –Spielberg no hi va voler telèfons mòbils ni cotxes moderns– fins a l'humor blanc i a estones naïf de l'original, passant per un cameo del mateix Hergé com a caricaturista de carrer–, tot està pensat per provocar la complicitat dels tintinòfils de tota la vida.

Malgrat tot, les reaccions a Les aventures de Tintín: el secret de l'Unicorn a la Bèlgica natal d'Hergé són contraposades. L'actor Benoît Poelvoorde (que coincideix amb la pel·lícula a la cartellera amb la comèdia romàntica Tímids anònims) assegura que no pensa anar-la a veure a risc de “passar per reaccionari”, i que “no hi ha cap necessitat de tenir Tintín en 3D”. Per contra, l'il·lustrador Joost Swarte –un dels més destacats representants gràfics de la línia clara que recull el testimoni d'Hergé– opina que “la feina de Spielberg és a prop de l'escultura”, i que “interpreta el dibuix original sense desnaturalitzar la imatge dels llibres”. Des d'avui, les legions d'incondicionals de l'heroi tenen la paraula.