Notícia de l'horror al web

Aquest és un llibre entretingut, escrit a cavall de dos temes de gran actualitat: la crisi de la premsa i la seguretat en el núvol d'internet. No són pas dos temes menors, atesa la incertesa que plana damunt els mitjans escrits i els enormes interrogants que pesen sobre allò que ens oferirà la xarxa en el futur més immediat. Michael Connelly ens regala a L'Espantaocells (Club Editor) una intriga sobre la investigació periodística dels crims comesos per un informàtic que busca les seves víctimes en les bases de dades que ha de defensar de qualsevol intromissió.

Michael Connelly no ha pas triat un periodista qualsevol per protagonitzar la seva novel·la. Jack McEvoy és un reporter veterà, especialitzat en successos, que serà acomiadat en el termini de dues setmanes, quan hagi enllestit l'encàrrec de formar la persona que l'ha de substituir: una noia sense experiència i sense fonts, però amb molta empenta i molt hàbil en el maneig d'internet i de les xarxes socials, que mai no arribarà a cobrar la meitat del que cobra ell. Són dies difícils, a la redacció de Los Angeles Times: la crisi econòmica i la implantació del format digital han trasbalsat l'empresa i els treballadors. “Va haver-hi un temps que la redacció era el millor lloc del món per treballar. Un lloc curull de camaraderia, competència, tafaneria, talent cínic i humor, una cruïlla per a les idees i el debat”, reflexiona McEvoy enmig d'una sala buida. I conclou: “Ara, quan cada any es redueixen per milers el nombre de planes d'informació, aviat el diari serà com la redacció: un poble fantasma.” Ningú no pot negar les dificultats que està vivint la premsa escrita, però la reflexió d'aquest periodista de novel·la la trobo d'un pessimisme exagerat. Al capdavall, el que triomfa, en aquesta història, és el periodisme; el periodisme fet de constància i determinació, el periodisme que sap mirar, que sap fer preguntes i que sap escoltar, el periodisme que llegeix i reflexiona.

És el periodisme que exerceix el veterà reporter de successos, i que segurament hauria acabat practicant aquella jove aprenenta si una tecla massa ben tocada a internet no l'hagués conduït a la mort. Perquè és explorant la xarxa com l'assassí s'adona que li segueix els passos i com aplega la informació necessària per acostar-s'hi i matar-la. De fet, és així com ho feia sempre: triava les seves víctimes explorant internet i la documentació que uns quants bufets d'advocats, per tenir-la segura i sempre accessible, guardaven en el núvol que ell havia de preservar de qualsevol perill o intromissió. Un núvol gens virtual i molt físic, enterrat sis metres sota terra en un búnquer de formigó.

Aquesta mena de núvol no preocupa només el novel·lista Connelly; preocupa molts governs i grans corporacions, i hauria de preocupar tots els que, sense pensar-hi gaire, pengem documents particulars de tota mena en llocs com aquest tan popular de Dropbox. No pas per deixar de fer-ho, sinó per confiar en aquells que donin millors garanties de seguretat i privacitat.

Està tot tan per fer, en aquest camp, que no hi ha regles clares d'actuació. Un jutge francès, per exemple, pot accedir a les dades d'una empresa o d'un ciutadà del seu país si les té allotjades en un servidor a l'estranger? Com pot un holandès, víctima d'una estafa, denunciar que no s'han protegit les seves dades si l'empresa que havia de fer-ho és a l'altra punta del món? França i Holanda ja treballen per fer-lo més segur i més transparent, el núvol d'internet. I l'administració nord-americana, amb la legislació antiterrorista, ja s'ha donat la potestat d'inspeccionar les dades de qualsevol companyia del país. Europa, en fi, prova d'elaborar unes pautes d'actuació que serveixin d'orientació als països comunitaris.

No sé si Michael Connelly, antic periodista de successos i ara autor celebrat arreu, guardonat l'any 2009 a Barcelona amb el premi Pepe Carvalho, en la seva quarta edició, trobarà algun argument, en tot aquest embolic, per tornar a donar feina al gran Jack McEvoy.