Cinc-cents articles d'anàlisi i reflexió

Des del periodisme es pot derivar cap a l'exposició de l'opinió personal, cap a la inducció a la reflexió, i cap a la crítica, la faceta més desagraïda perquè per més que es trufi d'arguments, sempre es considera subjectiva. De fet, fins i tot quan se circumscriu en el simple oferiment d'informació, l'objectivitat és un element bàsic. En qualsevol cas, l'exposició sempre ha de ser clara i diàfana i amb els contrastos suficients per tal de fer arribar al destinatari els elements necessaris perquè en confeccioni les seves pròpies conclusions. Perquè, de fet, l'única anàlisi vàlida és la d'aquest destinatari. Tot el que no sigui això, és polemitzar de manera gratuïta i inútil.

El Punt Avui deu ser la plataforma informativa impresa d'àmbit generalista amb dedicació més constant a la música de cobla i a la sardana dels últims anys. Ja en fa més de trenta, distribuïts en diferents èpoques i amb diferents accents, però tots els qui hem tingut cura d'aquest espai, des de Josep Ventura fins a Lluís Subirana, Jaume Nonell, Ignasi Piñol i jo mateix, hem coincidit en la voluntat d'exposar des d'aquesta finestra tots els arguments possibles en benefici no només d'una difusió generalista del fenomen musical i social que protagonitzen cobla i sardana, sinó també d'una capacitat més gran d'anàlisi i un grau d'autocrítica més alt, aspectes que en el sardanisme i en les cobles no són precisament del tot presents.

Si més no, aquesta ha estat sempre la voluntat en els Tocs de Cobla que he signat jo, cinc-cents comptant-hi aquest, rarament escrits en primera persona, perquè sóc del parer que l'opinió personal és sovint, a més d'inoperant, un complement contraproduent per afavorir una reflexió que particularment em sembla imprescindible. Aquest ha estat el principi bàsic.