Reconeixements i compromís en els Ciutat d'Alzira
L'acte de lliurament dels premis Ciutat d'Alzira manifesta un unànime reconeixement als 25 anys de Bromera
Josep Gregori ratifica l'afany de l'editorial davant els “temps duríssims” que corren
És de llei: tot guanyador té paraules d'agraïment amb aquells que han fet possible el seu triomf. I ahir a la nit, en la gala de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira, els guanyadors mostraren la seua gratitud als membres dels jurats pel reconeixement de les seues obres. Però n'hi hagué més. Expressaren la seua satisfacció als patrocinadors per haver mantingut la dotació dels premis malgrat la crisi i, sobretot, lloaren la implicació de l'editorial Bromera en el foment de la producció literària en la nostra llengua mitjançant el certamen.
Menció especial tingué també l'aniversari de l'editorial. El regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alzira, Carlos Correal, en representació de l'alcaldessa, Carmen Jávega, absent de l'acte per motius de salut, va detallar algunes de les fites editorials de Bromera al llarg d'aquests 25 anys, així com la recent consecució per part de l'editorial, la més important del País Valencià, del premi al llibre millor il·lustrat que atorga la Generalitat per El vampir.
En els diferents parlaments de l'acte hi hagué nombroses referències al compromís de Bromera amb la llengua, la cultura, l'ensenyament i la societat del País Valencià.
Un compromís en què el cap de l'editorial, Josep Gregori, es va reafirmar. “Hem sobreviscut 25 anys i pensem aportar el nostre gra d'arena a la recuperació lingüística i cultural durant molts anys més, perquè creiem que la dignitat del valencià ho mereix”, va expressar.
Gregori va recalcar que “els índexs de lectura d'una societat es correlacionen directament amb el seu progrés intel·lectual, científic i acadèmic” i va criticar que les retallades dels pressupostos públics “s'han acarnissat especialment amb el món del llibre, i del llibre en valencià particularment”.
L'editor es va referir als “elevats nivells” de la creació literària en valencià i va lamentar la “manca de consciència d'aquest fet per part de la societat valenciana en conjunt i dels poders públics”. “La literatura valenciana no té el reconeixement que es mereix”, va assegurar Gregori.
També va parlar de la inconsciència l'escriptor Josep Piera, guanyador del premi d'assaig amb una biografia novel·lada del poeta Teodor Llorente que té la intenció de “traure'l de l'oblit”. “Aquest llibre, l'he escrit amb la voluntat d'anar contra l'Alzheimer cultural dels valencians, contra la tradició d'oblits que ens intenta esborrar del mapa, i a favor del futur, i com a signe de vitalitat present”, va exclamar.