El professor Francesc Gisbert guanya el Bernat Capó d'enguany
El 2007 ja el va guanyar amb “Màgia per a un poble” i en aquesta ocasió ho ha fet amb “A què juguem? Els nostres jocs i joguets tradicionals”
El divendres 25 de novembre es celebrà a Dénia el lliurament del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Enguany compleix 13 edicions però, lluny de ser un signe de malastrugança, la vetllada convida a l'optimisme.
Encara que només siga per no afegir més negre al fosc panorama que ens envolta, els parlaments d'Antoni Joan Bertomeu Vallés (President de la MACMA), Joan Seguí, (Director del Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València), Núria Sendra (Editora d'Edicions del Bullent), Pepa Font (Regidora de Cultura de Dénia) i Bernat Capó han defugit la tristor.
El premi i l'acte d'entrega són organitzats per Edicions del Bullent, el Museu Valencià d'Etnologia, l'Ajuntament de Dénia i la Mancomunitat de Municipis de la Marina Alta, que aporta el grup de música que amenitza la vetlada, la Jove Orquestra de la Marina Alta.
L'obra guanyadora pretén ser un material didàctic, útil per a les escoles, però també un llibre divulgatiu per a les famílies i els curiosos, amb un estil clar i amé.
L'autor i l'obra
RedaccióFrancesc Gisbert i Muñoz és un primera espasa de la nostra literatura i ja va guanyar el 2007 aquest premi amb Màgia per a un poble, un treball sobre l'imaginari fantàstic dels valencians, ben allunyat del tema que li ha donat el premi enguany. Nascut a Alcoi el 1976, és llicenciat en Filologia i professor a l'IES Mutxamel (L'Alacantí). És autor de més de vint obres infantils i juvenils, com també de novel·les per adults. En destaquem El fantasma de la torre, Una llegenda per a Draco, Misteris S.L, Les cares de la integració… Ha rebut nombrosos premis (Enric Valor, Carmesina, Bancaixa, Laurèdia, Folch i Torres de Barcelona, de la Crítica, Ciutat de Torrent, Ciutat de Borriana, etc). També ha elaborat materials didàctics i llibres de text.
L'obra és un estudi de caràcter divulgatiu dividit en dos parts. En la primera, es fa una catalogació i anàlisi de quins són els jocs tradicionals valencians a què jugaven els nostres avis i pares. Més d'un centenar de jocs com ara les tabes, el sambori, l'escampilla, les birles, els cartons… són descrits i comentats. En la segona part, es recorden quins són els joguets tradicionals, des dels instruments fabricats amb canyes (flautes, xiulets, mussoleres…) fins als elaborats amb els materials més diversos i econòmics. L'obra es tanca amb un recull dels jocs més propis de zones urbanes i de zones rurals, així com una mostra d'enigmes i jocs verbals.