A la fi, el paradís

Camins cap a la llum és com el departament de màrqueting de l'Auditori va batejar per fer-ne publicitat el concert que comentem, que és una col·laboració del Liceu a la temporada de l'OBC. La van encertar, perquè després d'un Ave Verum, de Mozart, i un Magnificat BWV 243, de J.S. Bach, no gaire aconseguits van finalitzar amb l'In Paradisum del Requiem op.48, de Gabriel Fauré, en què el pes el duu el Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya, que va preparar el seu director Òscar Boada. Va ser la part brillant de l'obra, juntament amb la perfecció de la soprano Helena Copons en Pie Jesu i el bon nivell de l'altre solista, el baríton Joan Martin-Royo. Les veus masculines del Cor del Liceu van sonar clares però quan s'unien a les femenines i al Cor Vivaldi configuraven un conjunt potser excessiu per a la delicadesa de l'obra. Bé, en conjunt, la direcció del director titular del Cor del Liceu, José Luis Basso.

És bo per a una orquestra d'òpera freqüentar el repertori simfònic, com darrerament han fet els mestres Michael Boder i Josep Pons, ja que s'enriqueix i s'oxigena quan surt musicalment i físicament del fossat del teatre. Passa el mateix amb el cor. L'experiència haurà servit per fer un bon treball d'articulació i la motivació d'encarar un repertori bell i diferent. Ara bé, el Magnificat de Bach es converteix en una altra cosa quan s'interpreta amb una orquestra, en aquesta obra, amb moltes mancances, perjudicada, a més, per una avaria mecànica de l'oboè que el va dur a una desafinació involuntària. El cor mixt tenia un to fosc que no lligava gaire amb la transparència usual de l'obra. Un mèrit afegit foren uns solistes correctes, membres del mateix cor.