Amb ulls de sirena
No és estrany que el poeta Palau i Fabre s'entusiasmés amb Caldetes o, com en diuen oficialment, Caldes d'Estrac. És un dels pocs racons que queden a la costa catalana amb una màgia especial a ulls del nouvingut, tant per la seva situació geogràfica anxovada en una vall a peu de mar, com per l'encant de l'arquitectura modernista i tradicional que li resta.
Dalt del poble, el cementiri que mira a mar i a muntanya és un enclavament estratègic per satisfer la bellesa que buscava Palau i Fabre. I al peu de la seva tomba hi ha un envàs de vidre que algú que l'estimava li va deixar per fer-li companyia: a dins hi ha uns ulls de sirena. Tal com escriu el poeta en els Contes despullats, els ulls de sirena són un tipus molt concret de petxines que es troben a la platja de Caldetes, en forma ovalada i amb una espiral com a nineta. Diuen que, on se'n veu un, cal buscar-ne la seva parella.
Potser era amb aquests ulls de sirena que Palau i Fabre va saber contemplar l'obra de Picasso. Ell en va ser el biògraf més apassionant i apassionat. Un visionari del visionari, un poeta de la pintura, un intèrpret profund de l'artista més extraordinari de tots els temps. Un analista literari dels quadres que va deixar un llegat impressionant a la Fundació Palau, al bell mig de Caldetes.
El quart volum de la biografia que va escriure Palau i Fabre, Picasso 1927-1939. Del Minotaure al Gernika, acaba de sortir a la venda. La mort no li va permetre acabar-la, però afortunadament els ulls de sirena són espirals que no s'acaben, i el crític Julià Guillamon i la companya de Palau, Alicia Vacarizo, han posat el seus ulls al servei de desvelar com era la mirada de Palau quan provava d'entendre la manera com Picasso veia el món. El resultat és una obra mestra sobre una etapa crucial a la vida i l'art de Picasso. Això sí: millor llegiu-lo amb ulls de sirena.
