La resurrecció de Varo

Remedios Varo, la pintora surrealista nascuda a Anglès que va patir la Guerra Civil i es va exiliar a Mèxic, ha despertat l'interès de diverses productores de cinema i televisió que en els darrers dies s'han desplaçat a la vila selvatana per descobrir els orígens i la influència del paisatge i l'arquitectura industrial en l'obra d' una artista que fins fa relativament poc era una desconeguda tant per als habitants del poble on havia nascut, com a Catalunya.

Els mexicans Tufic Makhlouf i Enrique Mirabal –l'un productor i l'altre guionista, que treballen per a la fundació d'Aube Elléouët, filla d'André Breton, que ha dedicat els seus esforços a trencar el domini de certs mercaders de l'art i recuperar artistes no tan coneguts de l'època surrealista– es mostraven estranyats que una figura valorada per la cultura mexicana pateixi l'anonimat a la terra on va néixer. “És complicat d'entendre –assegurava Makhlouf– que una dona com aquesta, que va viure una vida plena d'amors, aventures, desamors, lluites i que no va començar a pintar amb continuïtat fins que Walter Gruen li va donar la tranquil·litat econòmica que li va permetre pintar sense sobresalts, aquí no sigui reconeguda com una de les grans de la pintura mundial.” Makhlouf i Mirabal, que es van passar el dia al barri antic d'Anglès intentant descobrir les semblances entre les pintures de Varo i l'arquitectura industrial i medieval de la vila, es van mostrar impactats pel vapor de la Burés, una peça única a Catalunya, una màquina construïda entre els anys 1899 i 1900 per la Maquinista Terreste y Marítima que s'ha conservat pràcticament intacta i que, segons es pot descobrir a l'obra varoniana, va tenir una gran influència en la construcció dels seus quadres.

Toni Espinosa, productor d'Enunai Produccions, va sentir parlar de Remedios Varo fa sis anys a Nova York quan una companya que estava llicenciada en crítica d'art li va mostrar els seus quadres i la va comparar amb Dalí i De Chirico. Espinosa va decidir que investigaria la vida i l'obra d'aquella dona valenta i 2.000 dies després, al principi de desembre, en el que serà un documental per a Televisió Espanyola, va viatjar a Anglès per descobrir els racons íntims de la infància de Varo. Espinosa, que arribava de Mèxic, on havia entrevistat les persones properes que encara recordaven la pintora, explicava que la seva filmació anava destinada al programa Imprescindibles, una sèrie de documentals sobre els personatges més destacats de la cultura espanyola i que, per exemple, ha biografiat Josep Pla trenta anys després de la seva mort, Álvaro Cunqueiro, Miguel Hernández, Jaume Plensa o Terenci Moix. En aquest context, Marcel·lí Parés, que amb Morgana Produccions va dedicar a Remedios Varo un capítol de la sèrie Un segle per a les dones, reconeix que la producció d'aquell documental li va deixar moltes hipòtesis obertes i avui està buscant finançament per “acabar una feina que es va quedar curta”. “És per això que vull fer una nova pel·lícula sobre la figura de Remedios Varo i aquí hi juga un paper fonamental la seva infància a Anglès.” Parés, que fa poc ha rodat Asmita –l'aventura d'un guia d'alta muntanya al Nepal que va perdre els dits de la mà i un peu intentant fer conquerir l'Everest a una persona de 76 anys i que va ser acollit per una família de Girona que el va ajudar a recuperar-se fins que va poder tornar a la feina–, veu en la figura de Varo un referent per a les noves generacions. Com diu l'alcalde la vila, Pere Espinet: “Remedios mai va poder oblidar els paisatges de la infància; el seu és un vincle ancestral, no importen les distàncies i els límits i té una connexió espiritual que marca els diferents estadis en què la mística és present.”