cultura

Vida 2.0: final o futur

La setena edició del Festival Strobe d'Amposta ha servit per reobrir el Centre d'Art de les Terres de l'Ebre

Un robot ideat com una pròtesi que permeti el moviment després de la vida

Origen, trànsit i ara futur. Vida 2.0 és la tercera i última entrega del Festival Strobe de Vídeo i Art Digital que organitza el centre d'arts visuals d'Amposta ara reconvertit en Lo Pati, el Centre d'Art de les Terres de l'Ebre.

Realment, Strobe arrossega set edicions, però les tres últimes les ha dedicades a aprofundir sobre el concepte vida. Primer buscant respostes a la pregunta quin és l'origen, després preguntant-se si la vida és un estat en trànsit i ara reflexionant sobre el futur: el més enllà o la fi, per això els artistes participants han apostat per creacions futuristes. L'e-xemple més espectacular és el de Marcel·lí Antúnez (Moià, 1959), una de les figures més rellevants en l'art electrònic i l'experimentació escènica. Antúnez hi exposa la seua obra Rèquiem, un robot exoesequelètic, fabricat amb planxes d'alumini, d'acer inoxidable i dinou pistons pneumàtics que permeten el moviment. La instal·lació està connectada a vuit sensors que poden activar els espectadors. “L'artista l'ha ideat com una pròtesi que li permetria el moviment més enllà de la vida”, apunta Blai Mesa, director del certamen. L'obra Rèquiem forma part de l'exposició col·lectiva Vida 2.0 que fins al 21 de gener es podrà visitar al Centre d'Art Lo Pati. També hi participen, Chris Sugrue, Amadeu Anguera (Eo), Joanot Cortés i Mireia Fort i Internet 2. Però més enllà de l'exposició, Strobe també inclou fins a final de gener un concert audiovisual, dos tallers amb instituts de la zona, un cicle de cinema infantil, un debat i un programa de televisió sobre les quatre carreteres de Deltebre: Les quatre carreteres són un espai còsmic objectiu? Es tracta d'una proposta de Patrícia Carles que reflexiona sobre aquest punt de la geografia urbana de Deltebre, fins fa poc una cruïlla que actuava d'àgora, de centre neuràlgic del poble perquè hi havia comerços de tota la vida, ara un banc, dos caixes i una immobiliària l'han ocupat. “La funció de centre urbà s'ha desdibuixat i l'espai s'ha convertit en una mena de radiografia del model socioeconòmic dominant”, reflexiona l'autora.

“Durant aquests anys hem aconseguit implicar a Strobe gent que té un renom internacional en el món del vídeo art com Evru, Toni Serra, o Leon Siminiani a l'hora promocionar el treball dels artistes emergents del territori”, apunta Mesa.

Continuïtat

Amb la nova edició de Strobe s'ha reobert el Centre d'Art de les Terres de l'Ebre, tancat des de principi d'estiu quan se li va acabar el contracte al conserge que n'obria i tancava les portes. Ara té una persona que se n'encarrega de la direcció, el propi Mesa, que es mostra convençut que el projecte tindrà continuïtat. Encara no està tancada la programació del 2012, però després de l'exposició Vida 2.0, n'hi haurà una altra d'artistes emergents del territori. També està pendent l'exposició del segon guanyador de la Biennal del 2009. “Encara no està tancat el pressupost”, diu Mesa, conscient de les dificultats. Ara bé el decret de creació dels centres d'arts visuals proposa un pressupost mitjà de 300.000 euros per al funcionament d'aquests centres. Una part la posa la Generalitat, l'altra els ajuntaments i una tercera ha de provenir de patrocinis privats.

LA XIFRA

8
centres
integren la xarxa de centres d'art del país. Un d'ells és el d'Amposta, que funciona des del 2010.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.