Musical a mida

Ja podeu córrer a veure el musical autòcton més entretingut i instructiu d'aquestes festes! Si en anteriors ocasions hem destacat la programació d'aquest teatre al cor del Raval, ara ja ningú no pot ignorar la seva existència. La Vampira del Raval és fet a mida per a aquest espai: un història truculenta ambientada en aquest barri a la Barcelona d'abans de la I Guerra Mundial, una ciutat sotmesa a l'arbitrarietat criminosa de la patronal, que no dubtava a promoure la repressió més brutal contra l'obrerisme, amb la connivència dels poders eclesiàstic, judicial i militar de l'ominosa borbonada. L'espectacle té l'atractiu d'una història ben contada, basada en fets reals, sobre la proxeneta i infanticida Enriqueta Martí, que facilitava infants a pederastes de l'alta societat i beuratges fets amb la sang dels innocents sacrificats per vivificar la salut dels acabalats pervertits, que la policia corrupta va mantenir en l'anonimat. Si, a tot plegat, hi afegim una escenografia molt efectiva, una música en directa estimulant i uns intèrprets abocats i còmplices. És tot un encert representar els nens de l'obra com a titelles de fil, en les delicades mans de Valentina Raposo, que atorga atractiu i contrast als personatges. El rei de la funció és Mingo Ràfols que domina la platea especialment en el seu rol transvestit de la tafanera Clàudia Elias, la veïna que va descobrir els luctuosos fets. La cançó de La xafardera es compta entre els millors números del muntatge, juntament amb Carrerons de Barcelona que condueix Pep Cruz, La Vampira del Raval que incorpora amb frescor Mercè Martínez, o la peça a quatre veus Quines penques, de ritme engrescador i vibrant. I això que el dia que ho vam veure no hi era Roser Batalla, que alterna paper protagonista amb Martínez.