Abans d'«Iluro» i de «Baetulo»
Es reprenen les excavacions al singular jaciment romà de can Tacó - Turó d'en Roina, al Vallès Oriental
Uns cinquanta anys abans de la formació d'Iluro i de Baetulo, i a mig camí d'Emporiae i Tarraco, a finals del segle II i a principi del segle I aC, hi havia un enclavament romà únic a Catalunya i a la Península Ibèrica en un turó del Vallès Oriental. On ara limiten els municipis de Montornès del Vallès i Montmeló, a can Tacó - Turó d'en Roina, hi ha el jaciment que l'any passat va ser declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN) en la categoria de zona arqueològica per la Generalitat de Catalunya, i que des de fa una setmana torna a ser objecte d'una intervenció arqueològica. Aquest enclavament romà hauria estat una petita residència d'algun membre de la jerarquia romana i possiblement hauria acollit també una petita guarnició de l'exèrcit, segons explica Josep Guitard, un dels investigadors responsables del projecte i membre de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. El fet que va ser residència d'algú d'alt nivell ho demostren les restes de pintura mural trobades en una excavació anterior i que corresponen al primer estil pompeià, un estil que cap al segle II aC hi havia a Itàlia. D'aquest jaciment, Guitart en destaca la seva antiguitat i el fet que fos abandonat molt aviat, just en el moment en què es van fer les grans ciutats d'Iluro i Baetulo. «Destaca perquè és un exponent d'una època molt concreta», diu Guitard.
Les excavacions que van començar dilluns són les setenes des que el 2003 es van fer els sondejos a la zona, que en aquell moment estava coberta d'arbres. Durant tres setmanes, els arqueòlegs treballaran per, entre d'altres accions, finalitzar l'excavació de la terrassa central de jaciment, que inclou una cisterna que va aparèixer el 2007 i la seva cubeta de decantació. També es delimitarà la banda oest de la terrassa i es començaran les excavacions en una zona.
Els ajuntaments de Montornès del Vallès i Montmeló i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) destinaran 45.000 euros als nous treballs d'investigació. Al maig, els dos consistoris van signar un conveni de col·laboració amb Concentració Industrial Vallesana (CIV) per al finançament de la setena intervenció al jaciment. L'organització empresarial aporta 30.000 euros a la investigació.
Coincidint amb la represa dels treballs arqueològics, l'Ajuntament de Montornès del Vallès té previst organitzar una visita guiada a la zona el 20 de juny a les deu del matí.
Jaciment ibèric a Sant Miquel
Josep Guitart és també un dels redactors de l'estudi sobre el jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel, situat entre els termes municipals de Montornès del Vallès i Vallromanes. L'estudi presenta la hipòtesi que el jaciment, al qual no s'ha excavat de manera oficial però sí que s'hi han fet excavacions clandestines, correspon a un nucli laietà d'una entitat elevada, tant en l'àmbit urbanístic com en el socioeconòmic; «una petita ciutat ibèrica», puntualitza Guitart. L'assentament s'estén al llarg de bona part de les vessants meridionals i occidentals de la muntanya de Sant Miquel, amb una superfície mínima de 1,5 a 2,5 hectàrees. Els alcaldes de Montornès i Vallromanes han acordat seguir els procediments pertinents per tal de declarar el jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel bé cultural d'interès local, segons van anunciar durant la presentació de l'estudi. Des de l'any 2005, els ajuntaments de Montornès i Vallromanes treballen perquè els terrenys passin a ser propietat municipal. Així, han sol·licitat al Departament de Cultura de la Generalitat que iniciï els tràmits perquè uns 10.000 metres quadrats de terreny al voltant del Castell de Sant Miquel siguin declarats d'interès social. La demanda té l'objectiu de facilitar els procediments d'expropiació forçosa als titulars.