Rendibilitats, aprofitaments i reinvencions

De la reconversió de Nydia en La Sonora només es poden extreure lectures positives. Amb els anys, la mateixa idea ha mutat i s'ha adaptat en diverses ocasions, però amb aquesta, a més, s'ha situat en una franja horària més accessible en un entorn de graella que pot afavorir la visibilitat de sectors de públic inèdits. El fet que s'hi afegeixin els continguts del Rodasons pot afavorir aquest efecte i, de passada, també pot diluir aquella sensació de vas incomunicat que sovint s'atribueix al món de la sardana i la música de cobla. És probable que la fusió dels dos programes obeeixi a un estalvi de despeses en producció, i fins i tot potser es tracta de l'argument principal, però atesos els resultats, no es pot dir que s'hagin perdut llençols en la bugada.

Són temps de revisió de tot plegat i, poc o molt, allò que té un interès acaba trobant la manera de reordenar-se. Per això xoca la reducció dels programes de ràdio de contingut coblístic i sardanístic, perquè el benefici social és molt alt amb una inversió humana que supera de molt l'econòmica. De moment, ja s'ha tallat de soca-rel un històric com ara La nostra festa, de Joan Noguera, a Ràdio l'Hospitalet, mentre que diverses emissores del país opten pel retall directe sense pensar en les conseqüències socials i culturals. Al cap i a la fi, la crisi justifica qualsevol línia d'acció si fa quadrar les balances. Però en aquests casos sorprèn l'absència de ganes per a la reinvenció, perquè segur que és possible. Iniciatives com ara l'internàutic Fes ta festa, de Jesús Ventura, o qualsevol altra que es pogués generar d'aquest estil, sembla aigua de maig per obrir portes a solucions menys taxatives que el tancament abrupte. Només cal pensar-hi i valorar-ne el benefici en la mesura que pertoca. El 33 n'ha indicat el camí.