PATRIMONI
Investiguen si han fet malbé el poblat ibèric de Maià de Montcal
El propietari dels terrenys ha aplanat el puig de Santa Magdalena, on s'havien localitzat les restes d'un assentament d'entre els segles VII i I aC, inclòs en el catàleg del patrimoni municipal
L'assentament ibèric del puig de Santa Magdalena, situat al costat de l'ermita del mateix nom, a Maià de Montcal, podria haver desaparegut. L'Ajuntament i la direcció general de Patrimoni han obert una investigació per si –com es temen– unes obres fetes pel propietari de la finca ha malmès les restes, que daten entre els segles VII i I aC. L'amo sosté que no li consta que allà hi hagués cap jaciment.
Les obres –ara aturades per ordre de l'Ajuntament, ja que no n'havia concedit el permís– consisteixen a aplanar el puig per deixar-lo com un prat. Per aconseguir-ho, en les darreres setmanes una màquina ha anat extraient roques del subsòl.
Quan van tenir coneixement dels treballs, l'equip de govern va avisar de seguida –va indicar ahir l'alcalde, Joan Gaínza (CiU)– als serveis tècnics del Consell Comarcal de la Garrotxa. Aquests van confirmar que les obres es feien a l'interior d'una àrea inclosa en el catàleg de patrimoni arqueològic municipal. Amb aquesta informació, l'Ajuntament es va adreçar al Departament de Cultura, que a través de la inspecció del seu equip d'arqueòlegs va confirmar-ho. “Jo he actuat de bona fe, i no tinc coneixement que aquí hi hagi cap poblat ibèric”, va explicar ahir el propietari, Antoni Casellas, visiblement molest amb l'Ajuntament perquè –segons va assegurar– ningú no l'havia advertit que part de la seva finca estava dins del catàleg. Aquest document forma part del pla general, aprovat inicialment el juliol del 2009 i de manera definitiva, a finals de l'any passat. El puig de Santa Magdalena és molt popular a la zona i al paratge de l'ermita s'hi celebra un aplec.
LA FRASE
Un recinte emmurallat i ceràmica
L'oppidum de Santa Magdalena conserva (o conservava) una part del seu recinte emmurallat. En les campanyes arqueològiques que s'hi van fer dècades enrere hi van trobar ceràmiques de fabricació ibèrica i d'altres provinents de la península Itàlica, d'entre les quals destaquen àmfores grecoitalianes, expliquen els historiadors Joaquim Tremoleda i Pere Castanyer en un article publicat el 2007 per l'Institut d'Estudis Empordanesos.