La Giorquestra triomfa
La nova orquestra gironina, dirigida per Marcel Sabaté, va omplir ahir la sala simfònica de l'Auditori, on Nina va reivindicar la importància de l'ofici de músic
Jugaven a casa, però això no treu mèrit al triomf de la Giorquestra, ahir a la sala simfònica de l'Auditori de Girona, en el concert de debut d'aquesta nova orquestra simfònica gironina, dirigida per Marcel Sabaté, amb el venerable propòsit de fer “música en majúscules”.
Va ser un concert molt complet, una espècie de menú degustació o declaració d'intencions del que vol ser la Giorquestra, Gio per als amics: un programa que va començar amb la imponent secció de corda interpretant una serenata de Txaikovski, per reunir tot seguit tots els instrumentistes a l'escenari –quinze violins, cinc violes, quatre violoncels, dos contrabaixos, dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, una arpa i dos percussionistes– al voltant de la versàtil tenora de Jordi Molina, per interpretar una romança de Joan Lluís Moraleda. La segona part va començar amb la mezzosoprano gironina Gemma Coma-Alabert, que va cantar una ària de Samson et Dalila, de Saint-Saëns, i la Canción de cuna para dormir a un negrito, de Xavier Montsalvatge, com una de les primeres aportacions al seu centenari. Tot seguit, va tocar la Rapsòdia de la Patum, d'Albert Guinovart, amb l'autor al piano i tota una sèrie de ràpids moviments que realment evocaven l'ambient festiu de la sorollosa i colorista festa de Berga. Per acabar, Nina –que va prologar el concert amb un parlament en què va lloar la iniciativa dels impulsors de la Giorquestra i va reivindicar la importància de l'ofici de músic, força menystingut, ara i sempre– va cantar un apassionat Mix Llach/Serrat, en què el piano i l'orquestració de Joan Monné van ajudar a fusionar en una conjunt harmònic les paraules i els acords d'alguns dels grans clàssics de Lluís Llach i Joan Manuel Serrat, com una suite que agermana l'obra dels dos grans cantautors del país.
Per tant, la Giorquestra va deixar clar que el seu camp d'actuació va dels clàssics internacionals als contemporanis catalans, amb visites puntuals a la música tradicional i la cançó d'autor, utilitzant fins i tot el baix elèctric i la bateria quan l'obra ho demana. Sembla força clar que la Giorquestra neix amb ganes d'arribar a públics amplis i variats.
Ahir, la resposta del públic va ser entusiasta, i la Giorquestra va correspondre a les ovacions amb un parell de bisos: primer, Nina i Guinovart van tornar a l'escenari per interpretar Flor de nit, tema principal del musical homònim compost pel segon amb Manuel Vázquez Montalbán. I a continuació, Gemma Coma-Alabert i Jordi Molina es van sumar a l'orquestra per tocar la sardana Girona m'enamora, de Ricard Viladesau, seguida amb animoses palmes pel públic.
Bons auguris per a la Giorquestra, que neix amb el vistiplau del públic i un ampli suport institucional, representat ahir per la presència, entre el públic, de Carles Puigdemont, Jaume Torramadé, Pere Macias i Santi Vila.