Amaral, independent
El grup saragossà presenta demà a l'Auditori de Girona el seu últim disc, ‘Hacia lo salvaje', un treball més elèctric que en directe defensen sobretot amb guitarres
“No ens agrada barrejar la música amb les marques comercials”, diu Juan Aguirre
Més de quatre milions de discos venuts en quinze anys de carrera i diversos reconeixements com ara el Premio Nacional de Músicas Actuales del Ministeri de Cultura, avalen la impecable trajectòria del grup saragossà Amaral, que demà divendres presentarà el seu sisè disc, Hacia lo salvaje, en un concert que tindrà lloc a la sala simfònica de l'Auditori de Girona (21 h; entrades de 25, 32 i 35 euros). Acompanyant Eva Amaral (veu) i Juan Aguirre (guitarra), hi haurà Jaime García (guitarra), Toni Toledo (bateria) i el londinenc Chris Taylor (baix).
“Els concerts d'aquesta gira són bastant enèrgics i salvatges. Toquem totes les cançons del disc nou i també diversos temes dels discos anteriors, amb molta força. A l'escenari, hi ha un bon disseny de llums i projeccions, però el pes del concert el portem nosaltres cinc”, explica Juan Aguirre. La banda que els acompanya en directe és pràcticament la mateixa que va gravar Hacia lo salvaje, el primer disc que Amaral ha publicat amb el seu propi segell, després de la finalització del seu vincle contractual amb EMI. “Sempre hem tingut sentit de banda i es pot dir que els cinc músics formem una pinya sonora i gairebé espiritual. Passem moltes hores junts durant les gires i es creen forts llaços d'amistat. Fins i tot el conductor és sempre el mateix, i és important que hi hagi una certa estabilitat en l'equip humà, perquè hem de fer molts quilòmetres plegats. Hi ha molta més gent, al marge de nosaltres dos, que també són protagonistes del projecte Amaral”, afirma Aguirre. I com passen el temps els músics a la furgoneta? “Mirem pel·lícules o algun DVD sobre la gravació d'algun disc clàssic de la història del rock, però no ho fem des de la perspectiva analítica del músic, sinó com a fans, que és el que som nosaltres, abans que músics. Som estilísticament molt oberts i, en els viatges, escoltem música de totes les dècades: dels cinquanta, els seixanta, els setanta, els vuitanta...”
Des de l'octubre passat, Amaral porta a terme una intensa gira de concerts per teatres i auditoris que acabarà al març, després d'uns quaranta concerts. A continuació, el grup voltarà per Europa i Amèrica, i tornarà a l'Estat espanyol a l'estiu per participar en alguns festivals. La tardor vinent, el grup té previst actuar en diferents ciutats de la Península, en recintes més grans.
Com es pot veure per la formació que porta Amaral en aquesta gira, els seus directes estan basats sobretot en les guitarres, amb alguns detalls de teclats i el gairebé centenari Theremin, un dels primers instruments electrònics de la història. I no hi haurà cordes en directe, perquè tampoc no són presents en el disc, un treball “més elèctric” que els seus predecessors.
Al marge de les marques
Poc després de la publicació del disc Hacia lo salvaje, la cervesa saragossana Ámbar 1900 va llançar una edició especial dedicada al grup. “No ens agrada barrejar la música amb les marques comercials i sempre hem rebutjat que les nostres cançons s'utilitzin en anuncis per vendre tot tipus de productes, però en el cas d'Ámbar vam fer una excepció perquè és una cervesa molt popular a Saragossa i sempre ha estat molt propera als grups de la ciutat. Des del principi de la nostra trajectòria hem considerat que la nostra independència és fonamental. Respectem els músics que han cedit cançons per a anuncis, però nosaltres preferim no fer-ho.”
