Política cultural de la incertesa

Darrerament s'ha estès la idea que la cultura és un luxe. Es diu que no val la pena invertir en activitats per un determinat sector de la població, mentre la resta les mira amb indiferència, o que per créixer cal potenciar el comerç i el turisme. L'argument s'alimenta d'una absurda demagògia que considera la cultura com improductiva: en un món en crisi, el creixement no passa per alimentar l'esperit sinó per generar riquesa material. No vull entrar en aquest debat perquè tinc la certesa que un dels elements clau que necessita una societat per projectar-se és el coneixement. La seva adquisició no es consolida només amb l'aprenentatge professional sinó mitjançant l'educació permanent de l'individu. La cultura s'ha d'entendre com una activitat vital que, en primer lloc, genera coneixement, però que al mateix temps també estimula el consum i el turisme.

Fins ara, els pressupostos de l'Ajuntament de Girona invertien un 13,5% en cultura i havien convertit la ciutat en un dels punts de referència de Catalunya. La inversió en cultura pretenia projectar Girona a partir de dos eixos bàsics: el seu valor patrimonial i la seva capacitat per generar activitats artístiques i formatives. Des de fa anys, l'agenda cultural ha estat plena, hi ha hagut un bon teixit associatiu, s'ha fet una forta inversió en museus i centres patrimonials i s'han consolidat alguns festivals –Temporada Alta al capdavant– que han creat promoció externa i han generat un públic que consumeix. A més, Girona no ha estat només una ciutat receptora de cultura sinó també una ciutat creativa que ha aconseguit que alguns dels seus creadors es projectessin internacionalment donant-la a conèixer.

Els pressupostos del 2012, que han aprovat inicialment CiU amb el suport del PP, marquen una tendència clara: retallen en cultura i inverteixen en propaganda. La partida de recursos destinats als centres culturals de l'Ajuntament baixa dràsticament i és alarmant la baixada de pressupost en àmbits com ara arxius i publicacions, el Teatre Municipal, l'Auditori, el cinema Truffaut, l'Aula d'Humanitats o l'Escola Municipal d'Art. També resulta inquietant que un organisme com el Consell de les Arts –actiu òrgan consultiu de la política cultural de la ciutat– sigui minimitzat amb una reducció d'un 70% del seu pressupost. El més preocupant de tot, però, és que després de set mesos de mandat, la política cultural de l'Ajuntament continua envoltada per la incertesa. Encara no s'han anunciat quines seran les línies bàsiques d'acció que es pensen dur a terme per tal d'orientar o reorientar la política de gestió dels seus equipaments. A més, aquesta incertesa ve acompanyada d'una manca absoluta de transparència. Per exemple, en els pressupostos hi ha una única partida de suport a activitats de promoció cultural que s'haurà de repartir entre un ampli cos associatiu de la ciutat. En aquest moment, encara no s'ha fet públic de quina quantitat concreta podrà gaudir cada associació, com tampoc queda clar quin serà el futur de determinats esdeveniments com ara el Festival de Músiques Religioses o la nova direcció del centre cultural La Mercè. La incertesa i la indefinició no fan més que posar en evidència que, pel nou equip de govern, la cultura no es contempla com a generadora de riquesa. La política de CiU i el PP pot ser letal per al futur d'una ciutat que no només omple els hotels amb campanyes de promoció com ara Girona 10, sinó que ho fa amb les activitats de Temporada Alta o gràcies a l'atractiu dels seus museus i dels seus béns patrimonials. Les inversions en lluminària s'esvaeixen quan acabava Nadal. En canvi, les inversions en cultura creen fonaments, solidifiquen la ciutat i l'ajuden a créixer.