El Tempir s'oposa al nou model dels premis literaris “Ciutat d'Elx”

La Junta Directiva de l'Associació Cívica Local El Tempir d'Elx s'oposa al nou model de premis “Ciutat d'Elx” que ha impulsat la Regidoria de Cultura.

El Tempir vol denunciar el desmantellament del posicionament de la ciutat d'Elx com a ciutat senyera i de referència —al llarg dels darrers trenta anys— de la llengua i cultura compartida per valencians, catalans i balears: un fet que està reconegut tant dintre com fora del nostre àmbit lingüístic. Així, l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir, no pot més que lamentar l'agressió que suposa la desvalorització d'unes fites culturals tan importants com són el Premi de Poesia Festa d'Elx i el Premi de Narrativa Antoni Bru, que han estat guanyats pels més grans escriptors de tota la geografia amb una participació molt notable i la publicació posterior en una prestigiosa editorial de la ciutat de València.

En el cas del Festa d'Elx de poesia, és incomprensible que no se sàpiga que aquest és el nom popular que rep el Misteri d'Elx perquè és conegut com “La festa”entre els il·licitans. En el cas de l'advocat Antoni Bru no podem més que pensar que es tracta d'una altra venjança de tipus polític davant d'un home que va defensar la llengua i cultura dels valencians, catalans i balears durant el franquisme i que té, per això, una plaça al raval d'Elx que esperem siga respectada perquè ja hem vist desaparèixer alguns noms que no s'haurien d'haver tocat.

Tornar, a més a més, al nom “Café Marfil” ens torna al nom que tenien els premis literaris que es donaven a Elx els anys 70, en uns temps en què la llengua i cultura dels valencians no era tinguda en compte ni al poble on es parla. És evident que hi ha premis en llengua castellana en molts països mentre que els premis en valencià tan sols es poden donar en la zona que compartim aquesta llengua.

En opinió d'aquesta ssociació cívica, “Elx passarà a tenir uns premis literaris de tercera fila amb una consideració que farà difícil que es puga presentar qualsevol que no siga de la comarca en una ciutat que és la tercera més important dels valencians. A més a més, ens trobem davant d'una nova mostra de com es considera la despesa en la promoció de la llengua i cultura dels valencians com un fet prescindible –amb l'excusa de la crisi econòmica– cosa que ens demostra com alguns segueixen considerant els parlants de llengües espanyoles que no són la castellana com a ciutadans de segona”.