‘Presente', que vol dir del passat
L'art provoca urticària
a les males consciències
La sèrie de televisió Alcatraz, de la factoria de J.J. Abrams, pren com a punt d'arrencada la desaparició d'un grup de presoners el 1963, any en què la presó va tancar.
El mateix any, a l'Estat espanyol manava Franco i el militant comunista Julián Grimau va morir en caure d'una finestra d'unes dependències policials. “Ho va fer tot sol”, va dir Fraga Iribarne, aleshores ministre d'Información y Turismo.
A Alcatraz, els presoners desapareguts reapareixen de forma misteriosa el 2012. Com ho ha fet Franco. Però no en forma humana, sinó com a obra artística que s'exposa a l'estand de la galeria catalana ADN a la fira Arco.
L'escultura Always Franco, d'Eugenio Merino, ha provocat l'aïrada resposta de la Fundació Francisco Franco, que vol presentar una denúncia perquè “genera odi”. L'artista Eugenio Merino ha reconegut que té “un punt d'humor negre, però que no és ofensiva”. Pràcticament, cada any l'artista genera polèmica. Sigui pel fet de topar amb la política o amb la religió. Com és un fet usual podria perdre el seu punt àcid. Però no és així. I aquesta és una de les grans virtuts de l'art: és capaç des de la ficció de furgar ferides reals. De provocar urticària a les males consciències i de sacsejar les morals. Per als qui veuen en l'art contemporani una presa de pèl, aquí tenen un exemple que l'art és una arma útil de provocació. Si no ningú no hauria parat atenció en el tema. En aquest cas, l'art ens ha portat a remoure vells monstres del passat. Com a la nova sèrie de televisió de Steven Spielberg Terra Nova, que ens transporta del present a l'època dels dinosaures.
