Decadència renaixentista

L'historiador Joan Rosàs escrigué que es tracta d'una de les joies, potser la principal, de l'arquitectura renaixentista badalonina, tot i que és molt desconeguda per la majoria de conciutadans. A la zona rural de Canyet i al costat de la carretera Vallensana, la masia fortificada de Can Codina resisteix contra l'accelerat deteriorament, oblidada de qui hauria de fer-ne bandera.

Com a magnífic casalot amb 3.400 metres edificats en tres nivells i amb una estructura pròpia de castell palau, es lliga a un incert origen al segle XIII, si bé la primera documentació és del 1540, amb el nom de Can Padrós, i el 1576 el seu propietari, Francesc Creus, ven la finca a Pere Bernat Codina, que la reforma i li dóna el nom actual. La masia s'emmuralla i fortifica, i apareixen les troneres de defensa que avui li donen una imatge característica. Dalmau de Queralt i de Codina, comte de Santa Coloma i virrei de Catalunya, és fill de la casa, un personatge famós en la història del país, perquè la seva mort, al Corpus de Sang del 1640, fou el detonant de la guerra dels Segadors. Després de la mort de Maria de Codina, mare de Dalmau, que el sobrevisqué, la masia és venuda i a partir d'aleshores passa per les mans de diversos propietaris, més o menys lligats a la noblesa catalana. A principis del segle XX la finca és adquirida per l'advocat i propietari rural Pere Negre, que hi fa grans modificacions i permet el desenvolupament d'un projecte arquitectònic de Josep Maria Jujol, que converteix el conjunt en un referent renaixentista.

És a partir dels anys seixanta que la masia entra en franca decadència, quan l'explotació dels horts no és paral·lela a la conservació de l'edificació. Can Codina entra en el llistat d'edificis catalogats en el patrimoni badaloní però ningú intervé en cap procés de conservació. La família Alañà, darrera propietària, en cerca sortides i una empresa aliena fa un projecte de conversió en prostíbul de luxe, la qual cosa mou el veïnatge a desenvolupar una intensa campanya que fineix amb la compra municipal de la finca. Es parla de diversos projectes, però no es fa res.

Ara fa un parell d'anys, l'associació de veïns i veïnes de Canyet, presidida i impulsada per Miguel Jurado, remou cel i terra demanant que no es deixi deteriorar més la masia. Tothom fa el sord, i això que l'actiu president fa molt soroll. Després, Jurado entra a formar part del govern municipal com a regidor del grup popular. Res més no s'ha dit de la Torre Codina, una propietat municipal que es va deteriorant sense que s'hi prevegi cap tipus d'actuació. La joia renaixentista està en perill; quan sigui morta la plorarem.