El Pla de Cultura d'Olot, coix
El PSC alerta que la supressió de l'Àrea de Creació Contemporània anul·la un dels eixos del pla
La decisió del govern olotí comporta tancar una línia estratègica del Pla de Cultura
El grup municipal del PSC, a l'oposició d'Olot, ha alertat que la decisió de l'equip de govern (CiU) de suprimir per raons econòmiques l'Àrea de Creació Contemporània comporta tancar una de les dues principals línies estratègiques del Pla de Cultura, que té el consens polític i de tots els agents culturals de la capital garrotxina. “Això és especialment greu si es té en compte que Olot té una escola d'art. Si no, es podria arribar a pensar que potser sí que és un bolet”, ha indicat el socialista Albert Rubirola, el qual ha dit que els preocupa el fet que la decisió del govern olotí hagi comportat l'acomiadament del director, David Santaeulària. Rubirola ha dit que promouran una moció al ple, no al de demà, i intentaran que s'hi afegeixin el major nombre de representants polítics del consistori.
El portaveu d'ERC, Pere Gómez, s'ha manifestat sorprès per la decisió de l'equip de govern i ha recordat que la feina feta pel director de l'àrea, durant 15 anys, ha donat prestigi a Olot. Gómez creu que es podien haver trobar solucions per mantenir la feina que es plasmava a la Sala 15 i a l'Espai Zer01, tot i la reducció de les aportacions de la Generalitat.
Júlia Sala (PP) i Moisès Font (PxC) han lamentat la pèrdua de Santaeulària i reconeixen que, amb l'actual crisi, el govern olotí, com tots, ha de retallar per algun costat.
Una aposta que costava 2 euros per olotí a l'any
La comissària de l'última exposició encara en curs de l'Espai Zer01, la professora de la Universitat del País Basc Haizea Barcenilla, considera en una carta oberta que les retallades en cultura no són per problemes econòmics, sinó per “un retorn a l'ordre, a uns valors conservadors, ultracapitalistes i excloents”, que el poder aplica de manera cada vegada més subtil, per exemple, apunta amb ironia, “enardint la població contra artistes, intel·lectuals i altres malfactors que en lloc de treballar es dediquen a robar-nos els diners”; promocionant els artistes que “es dediquen a crear formes boniques”, i reforçant la idea que “la cultura ha de ser patrimoni dels que tenen diners i se la poden permetre”. En realitat, però, Barcenilla, que titula la carta Matar els indis, calcula que el cost del Zer01 ha estat de poc més de dos euros anuals per a cada olotí, i que la despesa que l'Ajuntament destinava al seu manteniment representava tan sols el 0,27% del pressupost de tot l'any.
