Bruce Lee viu

La contraportada d'aquest llibre d'en Christian Garcin (Marsella, 1959) ens parla del seu protagonista, Zhu Wenguang, en aquests termes: “És un Colombo a la cantonesa, un Zorro del postcomunisme, un Bruce Lee de la globalització postmoderna que enyora les seves arrels i oscil·la entre el món materialista del made in China i la sàvia introspecció de les filosofies orientals.” Novel·la d'aventures amb hòsties de kungfu? M'animo? Globalització, Zorro, postcomunisme? I el tema? El prota, monjo guerrer, té com a feina rebre encàrrecs de familiars de dones malcasades. Ha d'alliberar noies segrestades o venudes per la família a uns marits que les maltracten. A més d'això, el paio està esquarterat i malalt d'una malenconia silenciosa per tres amors perduts.

La novel·la té coses que es poden valorar molt positivament. Per mi, la que és una de les millors d'aquestes coses és que l'autor no parla de la Xina després d'unes vacances d'agost. Ni per què acostuma a menjar els dimecres rotllets de primavera al restaurant de la cantonada. Tampoc per què és un fanàtic de les pel·lis Lee contra Norris de dissabte a la tarda. L'exotisme d'en Garcin no és tal. El paio va ser intèrpret, guia turístic, comercial d'una empresa naval d'exportacions i professor. Totes les ocupacions tenien com a destí complir el seu somni d'infantesa: arribar físicament a la Xina. Fet, aquest, que va aconseguir el 1991. Dos anys més tard va començar a publicar en gèneres diversos: novel·la, relat, poesia, contes infantils, traduccions... Ha publicat part de les seves novel·les a la prestigiosa editorial Gallimard –a la sèrie de negra–, tot i que les dues últimes han sortit a l'editorial Verdier. Desapareixen dones és, de fet, l'última publicada i la porta per entrar al mercat en català.

L'escenografia, l'ambient, la manera d'actuar, parlar i moure's dels personatges, les aromes que es desprenen de la narració, suggereixen allò inevitable quan l'autor va més enllà d'un paisatge formal. Estima un món diferent del nostre. El respecta i el retrata. Això és agradable per al lector després d'estar tan cansat de llocs comuns i escenaris similars. Les escenes d'acció estan ben explicades i resoltes. L'argument transita pel que ja ens és conegut, però tampoc molesta. És, amb tot, una novel·la d'aventures, pura evasió, que mira de formar –i aconseguir– un producte digne i amè. A vegades l'estil és confús i s'agrairia més sorpreses i menys déjà vu, però és, tot i això, una bona inversió per a aquells que busquin una estona de Xina en colors dels anys setanta, cops d'arts marcials i un heroi dels de sempre.