La ciutat subterrània

Si la singularitat d'una ciutat com Barcelona permet mostrar com a art un tram del seu clavegueram en visites guiades, no ha de ser estrany que els budells de la ciutat siguin el principal escenari d'una de les novel·les més sorprenents i ambicioses d'aquest any. Es tracta de La dona que es va perdre, de Marina Espasa, que retrata amb mestria els temps convulsos que vivim amb una història tan real com fantàstica i amb certs tocs esperpèntics.

La realitat és que la protagonista del relat, Alícia, exerceix d'arquitecta sense prou vocació ni gaire interès en un món decadent en què ningú no sap cap on va. Una societat en què triomfa la invenció de les màquines de canvi de sexe amb la funció d'atreure molts joves a l'atur o amb feines precàries per allistar-se a les tropes de control dels talps, un reialme que domina la vida subterrània de la ciutat.

La vida de l'Alícia es trastoca quan coneix un topògraf, que exerceix de fotògraf i que la sedueix i la transporta a la ciutat subterrània del reialme dels talps amb l'ajut d'Helena, un talp transformat en protectora d'un amor tan poc natural com apassionat. En aquella estada al país de les meravelles i dels perills de tota mena, l'Alícia serà La dona que es va perdre durant uns anys, enmig d'un món màgic, on res no és el que sembla i on tot és possible.

Allà podrà viure la sentida mort de la seva àvia. A la vegada, l'Helena ajudarà els enamorats a fugir després de ser delatats en una reunió dels generals dels talps que preparen la invasió del món dels homes. El descobriment de les màquines de canvi de sexe aconseguirà divertir els talps, malgrat que ja tenen la propietat de transformar-se en humans en el moment que arriben a la sortida a l'exterior. Però no s'adonaran que les armes invasores que porten no són res més que agulles, botons i didals que els fan d'espasa, d'escut i de casc.

Són només petits detalls del món fantàstic i sorprenent que recrea l'autora, amb moltes picades d'ullet als paradisos màgics de la literatura de tots els temps, però amb prou paral·lelismes amb la situació convulsa de la societat actual. Ja és simptomàtic que el títol sigui mig manllevat del llibre de Francesc Trabal, L'home que es va perdre. Precisament és una frase de l'escriptor de Sabadell la que utilitza l'autora per presentar aquest llibre: “Pot dir-se que es tracta, no d'una novel·la fantàstica, sinó, ben lluny d'això, d'una novel·la de la vida real.”

Una primera novel·la que no és res més que una faula sobre la realitat actual de la societat, que enlluerna per la seva trama original, complexa, màgica i sorprenent. Unes virtuts suficients per donar fe que ens trobem davant d'una estrena literària amb una notable perspectiva de futur. A més, Marina Espasa, que ja ha mostrat les seves habilitats com a guionista i traductora, afegeix als seus actius narratius un domini profund de la llengua i una agudesa literària innata que acaba d'arrodonir les virtuts del llibre.