La dama de la mascarada

Cindy Sherman té una feina fascinant. Idea i crea identitats diverses, busca les disfresses adequades, localitza els espais, crea els decorats, es maquilla i es pentina i finalment queda coberta per la disfressa. I apareix una identitat nova. Tot això pràcticament sense assistents. Un cop caracteritzada i a l'escenari, el clic de la càmera fotogràfica eternitza la mascarada. Des de mitjan anys setanta (i de fet des que d'adolescent va descobrir que li encantava disfressar-se), Cindy Sherman s'ha multiplicat en centenars de dones i homes, de condicions, edats, èpoques i estats d'ànim diferents. Fent de la seva vida i obra un etern carnestoltes, Sherman ha construït una obra de la qual és protagonista en solitari, posa en joc no només la identitat femenina sinó la identitat humana.

L'artifici i la mascarada han estat presents al llarg de tota la història de l'art. Quan es tracta de reproduir la realitat que ens envolta, per què no tergiversar-la i maquillar-la? Claude Cahun i l'àlter ego femení de Marcel Duchamp, Rose Sélavy, serien alguns dels precursors directes de Cindy Sherman, una retrospectiva de la qual es pot veure fins a l'11 de juny al MOMA de Nova York. En aquesta extensa i significativa mostra (el catàleg de la qual en castellà ha estat editat per La Fábrica), es demostra la capacitat de Sherman de fer aflorar algunes de les contradiccions i injustícies més flagrants que la societat ha construït al voltant de la identitat femenina. És una artista de culte per una obra de la qual s'han arribat a pagar quatre milions de dòlars!

En la seva celebrada sèrie Fotogrames sense títol, Sherman recrea les dones a l'estil cinematogràfic de Hitchcock o Antonioni. Segons el crític Arthur Danto, la noia Sherman d'aquestes imatges té alguna cosa de sexi i de sinistre. Aquest component inquietant també traspua en la sèrie de recreacions de pintures antigues o en els seus clowns histèrics i grotescos. Sherman mai aposta per la naturalitat. El maquillatge vessa, les pròtesis són evidents, el festival de perruques és delirant... Tampoc s'allunya tant de senyores reals que han optat per la cirurgia. Sherman ens alerta de la perversa construcció artificiosa dels gèneres i les identitats que ens disparen des dels mitjans.