L'oncle que va morir de tristesa

Asunción dóna l'esquena al riu Paraguai. A Renate Costa, cineasta paraguaiana formada en el màster de documental de la Pompeu Fabra, li agrada acostar-se al riu per donar l'esquena a la ciutat i mirar allò que aquesta no mira. Ho explica ella mateixa quan comença Cuchillo de palo 108, documental personal a l'entorn d'un enigma: qui era el seu oncle Rodolfo, que un dia va aparèixer mort al terra de casa seva? Per què, quan era nena, la família no la deixava acostar-se a aquest home, del qual diuen que va morir de tristesa? Què se'n volia amagar? Què volia amagar ell mateix? Que era gai en un país subjugat per una dictadura que va perseguir ferotgement els homosexuals, anomenats els 108 perquè aquest va ser el nombre de detinguts en una batuda a finals dels anys 50. Que era un ganivet de fusta a la casa dels ferrers Costa. Que va ser un dels homosexuals empresonats per desviar l'atenció d'un sòrdid cas en què estava implicat el fill del dictador Strossner. Un fill venjatiu apel·lat La Coronela que actuava impunement i que resta impune. Tot això emergeix a Cuchillo de palo 108, però aquest rellevant document nascut d'una necessitat personal no és només una investigació sobre uns fets passats, sinó sobre les seves empremtes perdurables. En la recerca, Renate Costa conversa amb el seu pare (i també hi comparteix moments de silenci que parlen d'una distància generacional que no esborra l'afecte) i amb companys de la vida clandestina de Rodolfo Costa; de nit, Héctor Torres. I allò que també va emergint és la terrible ombra de la dictadura i la pervivència d'un masclisme i d'uns prejudicis llargament construïts. Ha costat que s'estreni entre nosaltres aquesta producció catalana de la coratjosa Marta Andreu. Aprofitin l'oportunitat.