Dalí tridimensional

L'any 1971, Dennis Gabor va rebre el Premi Nobel de Física per la invenció i el desenvolupament del mètode hologràfic per obtenir fotografies tridimensionals, i Salvador Dalí, que des de la dècada dels seixanta estava cada vegada més interessat en les il·lusions òptiques, no va tardar a posar-s'hi en contacte per poder experimentar amb aquella tècnica emergent davant la qual, afirmava, se li obrien “les portes d'una nova casa de creació”. Els primers hologrames dalinians es van poder veure l'any següent, el 1972, a la galeria Knoedler de Nova York, i el mateix Gabor beneïa les incursions de l'artista en els misteris del seu invent assegurant, en un dels textos del catàleg, que tan sols un geni com el de Dalí podia crear un nou art amb allò que els mestres antics potser només somiaven. Però l'artista va anar encara més lluny, i el 1973, de nou a la galeria Knoedler, va presentar els seus primers cronohologrames, El cervell d'Alice Cooper i Dalí pintant Gala, en els quals s'endinsava en la quarta dimensió component uns hologrames cilíndrics i en moviment a través dels quals introduïa en la imatge també la noció de temps.

Quan Dalí va exposar les seves intencions a Alice Cooper, la conducta excèntrica del qual el tenia fascinat com un exponent pur de surrealisme, el cantant, que al seu torn veia Dalí com una estrella del rock, va confessar-li que no entenia res del que li estava dient, però l'artista el va tranquil·litzar: “La confusió és el millor signe de progrés”. Així que durant tres dies van treballar plegats en l'holograma El cervell d'Alice Cooper, que es va convertir en la primera experimentació daliniana amb la nova tècnica, a la qual seguiria el treball sobre el retrat de Gala.

Aquestes dues peces, elaborades entre 1973 i 1974 en col·laboració amb tècnics i científics de renom, en especial el destacat hològraf Selwyn Lissack, són el punt de partida de la nova exposició del Castell Gala Dalí de Púbol, que reobre dijous vinent al públic després del parèntesi d'hivern. Dalí i l'holografia: realitat virtual i il·lusió de realitat explora les investigacions dalinianes amb una tècnica que es beneficiava del descobriment del làser a partir d'aquestes dues úniques obres, habitualment ja exposades a la sala de les lògies del Teatre Museu de Figueres, però complementant-les ara amb la projecció, per primer cop a l'Estat espanyol, d'una filmació de vuit minuts gravada en súper 8 del nord-americà Franc Palaia, en què apareix Dalí pintant Gala –i el mateix Alice Cooper traient el nas per l'escena– durant el procés de creació de les imatges.

La compra per la Fundació Dalí, l'any passat, d'aquesta cinta que fins ara només s'havia pogut veure als Estats Units, i per la qual també s'havia interessat el MOMA de Nova York, és a l'origen de la present exposició, que serveix de pretext per aprofundir en l'interès del pintor per vincular art, ciència i tecnologia. Dalí és, de fet, com va subratllar ahir la directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer, el primer artista que experimenta amb l'holografia en moviment a la recerca de formes d'expressió inexplorades, amb una persistent voluntat de “copsar la realitat més enllà dels límits de la percepció de l'ull humà”. Màgia i il·lusió òptica es combinen en aquests artefactes lluminosos que tenen alguna cosa de dansa d'espectres i que, en el seu moviment incessant, formant-se i esfumant-se, conviden l'espectador a participar activament en la creació d'un món imaginari que Dalí identificava, va insistir Aguer, també amb una teoria del coneixement. Com afirmava el mateix artista en el catàleg de l'exposició de Nova York de 1972, i que és reproduït en facsímil en el de l'actual mostra de Púbol, “cada partícula d'un holograma conté el conjunt”, i aquest miracle molecular ofereix no només una experiència física, sinó també metafísica que “conduirà directament a un nou coneixement de la vida i de l'univers”.