L'acció directa

M

De petit, a les acadèmies de barri en què vaig estudiar, no ens visitava cap autor per parlar-nos de la seva obra. Les poques vegades que vam participar en alguna activitat que trencava la rutina de les classes hi anàvem nosaltres. El fet de sortir de l'escola ja era estimulant. Recordo que un matí ens van dur a la parròquia de Sant Medir, a Sants, per veure una pel·lícula, una versió russa –subtitulada– del Rei Lear, llarguíssima i en un gèlid blanc i negre. El xivarri era considerable, però després d'uns minuts d'esquivar temptacions festives em vaig asseure sol i em vaig deixar hipnotitzar pel film.

Era la lloada Korol Lir (1969), dirigida per Grigori Kózintsev i Iosif Shapiro, amb el text de Shakespeare traduït pel poeta Boris Pasternak i amb música de Xostakòvitx. I durava 139 minuts, sí. Gràcies Google.

El cas és que encara retinc algunes sensacions d'una experiència anecdòtica de fa 37 o 38 anys com molts nens deuen recordar el dia que els van visitar a l'escola Emili Teixidor, Joaquim Carbó i noms menys coneguts però que són especialistes a l'hora de visitar escoles i promoure la literatura, com Rodolfo del Hoyo. D'això jo en diria acció directa, perquè quan s'estimulen determinats contactes neuronals un percentatge elevat de persones reacciona com s'espera. Entre els adults, membres de clubs de lectura de biblioteques, de casals o fins i tot d'editorials, com Meteora, hi ajuda que l'autor sigui conegut. Amb els nens n'hi ha prou de saber-ne captar l'atenció, cosa que tampoc és fàcil. I demana dedicació i una bona organització. Són itineraris que solen muntar les mateixes editorials, de vegades amb ajut de l'Institut de les Lletres Catalanes, “a través del programa d'autors a les aules”, m'explica Àngel Burgas, gran practicant de l'acció directa.

Burgas acaba de publicar L'edat del despertar (La Galera), tercer títol protagonitzat pels nens que formen El Club de la Cistella. Al llarg d'aquest any ha anat o anirà a escoles de Barcelona, Malgrat de Mar, Cerdanyola del Vallès, Falset, Terrassa, Sant Vicenç de Montalt, Cornellà, Sabadell, Roquetes, Tortosa, Salou, Sant Andreu de Llavaneres, Roses, Girona, Roda de Berà, Vilafranca del Penedès i Solsona. I això de moment, perquè se n'hi poden afegir més. Em diu que hi ha poblacions on repeteix i centres als quals va cada any.

Quants adults coneixen Àngel Burgas, figuerenc del 1965 amb més de vint títols publicats (quatre d'adults)? En canvi, segur que centenars de nens el recorden, amb nom i cognoms o, a les males, com aquell noi simpàtic que els va fer passar una bona estona parlant-nos de llibres. Ara els nens reben més estímuls culturals i d'oci que fa 35 o 40 anys, però si jo recordo Korol Lir segur que molts nens tenen presents les visites d'autors i fins i tot alguns llegeixen més per aquest motiu. Tot gràcies a l'acció directa.