El fenomen Wang

Yuja Wang és una xinesa de Pequín que ja de molt jove va manifestar unes aptituds extraordinàries per tocar el piano. La seva carrera, després d'un llançament significatiu a San Francisco i a Nova York, i que ja és artista exclusiva de la Deutsche Gramophon, podríem dir que ja està dissenyada. D'una noia tímida que tocava a la perfecció i s'hi implicava molt, ara es presenta una dona sofisticada amb posat desafiant que no es va endolcir fins a la segona part i que amb canvi espectacular de vestuari a mig concert i unes inclinacions de gimnasta per saludar i agrair els aplaudiments, aconsegueix captivar amb la seva tècnica prodigiosa.

Només té 24 anys i li manca haver viscut i saber reflectir les seves vivències en la interpretació. Vam assistir a una execució freda de la Balada op. 19 de Gabriel Fauré. Tot era a lloc i les intensitats i la finesa lluïen en el moment que pertocava. No passava, però, res. Com en l'exuberància dels Etudes Tableau de Rakhmaninov. Com en les Set fantasies de l'op. 116 de Brahms o en la manera irrellevant de tocar la Soirée dans Grenade de Debussy. Va estar més significativa en algun moment de la Sonata núm.5 de l'op.53 de Scriabin, en l'Elegie de Rakhmaninov o en el sisè Intermezzo de les citades fantasies de Brahms que duia la indicació “teneramente”. Va fer una curiosa Triana d'Albéniz en què va exaltar el farciment sobre la línia i es va mostrar una mica justa alentint alguns atacs. Va acabar amb una peça de Ravel sobre els temes de Carmen, versionada i va arrencar sorollosos aplaudiments que la van dur a oferir dues propines. Si entren al Youtube podran trobar una Wang tocant endimoniadament El vol del borinot de Rimski. S'emocionaran.