Patates al vinil
Bankrobber recupera en una edició de 490 discos de vinil el debut l'any 2007 d'El Petit de Cal Eril: ‘Per què es grillen les patates?'
El primer del de Cal Eril és un disc del qual molts havien parlat, però ben pocs l'havien escoltat
Amb la voluntat de demostrar que Per què es grillen les patates?, més que una maqueta, era en tota regla el primer disc d'El Petit de Cal Eril, la discogràfica Bankrobber presenta aquest mes una edició en vinil del disc limitada a 490 úniques còpies, numerades a mà amb un tampó de patata, tal com feia Pons –i tants de nosaltres– de petit a l'escola. Per què es grillen les patates? ha estat durant cinc anys un treball del qual molts havien parlat, però pocs l'havien escoltat, ja que l'edició original es va limitar a 110 còpies fetes a mà. “Jo era molt reticent a reeditar-lo”, explica Joan Pons, alter ego del de Cal Eril, en una entrevista a Jordi Turtós feta expressament per a la promoció del disc: “Un dia, però, el vaig tornar a escoltar i li vaig veure un punt molt pur, d'una cosa que va sortir molt de dins”.
L'àlbum, realitzat per Pons després d'una llarga etapa involucrat en grups de hardcore, va ser gravat pel músic a casa de la seva mare, a Guissona, amb les úniques col·laboracions d'algun amic i els seus nebots. “Vaig ocupar el menjador, vaig aprofitar que la meva mare no hi era i vaig estar un mes que em despertava al matí i gravava, i me n'anava a dormir i gravava. M'ho passava com un camell, m'anava a banyar, anava en bici i gravava, no feia res més”. Per què es grillen les patates? va acabar contenint tretze cançons. Mel, Tornaràs i Menys o menys han estat sempre petits clàssics dels seus concerts. Rap juganer, Els gats i Oh sí! Aussi ens mostren l'autor més experimental i juganer. Camps (“Abans aquí s'hi feien móres / i ara hi planten romaní, / que no és que no m'agradi com olora, / però aquesta planta no és d'aquí') va esbossar les descripcions de la Segarra que van imperar, dos anys més tard, a I les sargantes al sol, un disc que va projectar El Petit de Cal Eril –aleshores, reinventat ja en formació de banda– com a un dels valors més potents del nou folk a Catalunya.
L'espai ja és tot un motor cultural a la Segarra
Nou mesos després de la seva inauguració, el Teatre de Cal Eril, a la plaça Major de Guissona, és ja un motor important d'activitat cultural a la comarca de la Segarra. Gestionat per Joan Pons i altres membres de la família “dels Eril”, l'autodenominat “espai independent de cultura” presentarà dissabte vinent un concert de La Iaia i, fins al 9 d'abril, exposa una col·lecció d'il·lustracions de Ferran Palau, el cantant d'Anímic.
L'espai, construït el 1658, va ser entre el 1910 i el 1945 un espai de gran activitat a Guissona, però no ha estat fins ara, que Pons l'ha rehabilitat com a espai de concerts, teatre i dansa per a 80 espectadors, que ha recobrat el dinamisme cultural. El Teatre de Cal Eril disposa també d'estudi gravació, que ja han utilitzat bandes com ara Mates Mates, nova revelació del pop folk nacional, per al seu primer treball. El projecte es proposa acostar a l'àmbit local ”tots aquells grans espectacles que sempre neixen i moren a les grans capitals”. I ho estan aconseguint.
